Franco encara mana

(Article original publicat el 28/11/2025 a La Veu de l'Anoia, núm. 2254, pàg. 2)

La setmana passada es va commemorar el mig segle de la mort de Franco. Ara bé, com que la transició política a Espanya no es va fer correctament, joves i alguns no tan joves en saben ben poc del personatge, entre altres motius perquè a les escoles no els ho van explicar. Potser podríem concloure que aquesta ignorància sobre la nostra història és atribuïble a la deixadesa dels governs de la democràcia.

Els manaires de l’època van utilitzar l’eufemisme “el hecho biológico” per definir la mort del dictador, potser com a mostra d’un respecte pòstum per les seves instruccions (“lo dejo todo atado y bien atado”). El fet és que ha passat mig segle des de la mort del colpista de trista memòria que va guanyar la guerra civil. Sense oblidar un detall important: Franco va ser el pare polític del seu successor, i l’avi polític de l’actual cap d’estat. Franquisme sense Franco? Des de la dictadura es treballava per l’evolució política del règim cap a un franquisme sociològic. I tot i que molts creien que a partir de la desaparició de Franco aquest país s’equipararia als del nostre entorn, no ha estat ben bé així.

Veient el panorama que ens envolta, molt especialment entre un jovent poc llegit que del franquisme no en sap res, un pot treure la conclusió que si bé el 20 de novembre del 1975 Franco va morir al llit com ens van dir, cinquanta anys més tard el seu esperit vigilant, allò del “todo atado”, encara controla importants estructures estatals. Així, escoltar avui discursos franquistes per part d’alguns polítics i d’alguns jutges resulta decebedor.

No pas per casualitat, el dia de l’aniversari franquista uns jutges del suprem van condemnar el Fiscal General de l'Estat després d’un judici ple d’irregularitats, sense cap prova de culpabilitat. I si anem una mica més endarrere, el judici del procés tampoc va ser un model d’exemplaritat democràtica. De vegades un té l’estranya sensació que determinats judicis s’inicien amb la sentència de culpabilitat ja redactada pels defensors del “todo atado”, tal com passava durant el franquisme.

Els seus defensors diuen que Franco també va fer coses positives. És cert, en va fer algunes. Per exemple, sota el seu mandat es van fer alguns pantans. Però els aspectes positius no compensen els excessos de la dictadura contra la ciutadania, amb persones assassinades, empresonades, exiliades i sotmeses a tota mena d’abusos per part de les autoritats. Ara tenim el franquisme sociològic que aquell individu d’infausta memòria ens va deixar en herència.