El discurs tan insistent que ens fan sobre el clima canviàtic —o canvi climàtic, que vindria a ser el mateix— sembla una eina més d’un petit sector de ciutadans que abans defensaven obertament el suposat paradís comunista i que ara, sense deixar de defensar la mateixa ideologia, es presenten amb cartells polítics alternatius. Busquen forçar la nostra societat cap a una transformació en clau anti industrial i anticapitalista. Ens proposen que el nostre futur ha de consistir a tancar fàbriques i plantar enciams i tomaqueres. Molt resumit, propugnen menys indústria i més agricultura. Hi ha gent que compra aquest discurs i els vota, però, sortosament, són els menys. No cal dir que els nous predicadors ens amaguen la part negativa de la seva recepta, que és la pèrdua de llocs de treball que es produirien amb l’aplicació de les seves receptes. Però el seu objectiu no és el benestar material dels treballadors que s’anirien quedant sense feina. Promouen una nova societat formada per ciutadans cada dia més precaritzats i dependents dels ajuts públics; això vol dir ciutadans més controlats, més obedients i, per tant, més manipulables. Es busca tornar enrere i transformar la societat industrial del segle XXI en una nova versió de la societat agrària d’èpoques passades. Però tot i que els predicadors climàtics s’entestin a negar-ho, totes les dades objectives ens diuen que al món mai s’havia viscut tan bé com ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada