Poc seriós, poc rigorós i poc patriòtic

El conegut com a diputat de la crosta, o també com a diputat si bwana, el socialista Joan Ferran, es dirigia l’altre dia a l’oposició des del faristol del Parlament proclamant que el que és poc seriós, poc rigorós i poc patriòtic és enganyar la gent. És a dir, Ferran, precisament Ferran, els acusava d’enganyar. Seria aplicable en aquest cas allò de que cree el ladrón que todos son de su condición? I tant que ho seria!

Queda entès. Queda entès que sigui precisament aquest senyor l’escollit pels franquiciats del PSOE perquè vagi donant lliçons morals als altres. Fa fins i tot certa gràcia per no dir que fa molta pena tractant-se del partit que porta la batuta dels governs d'Espanya, de Catalunya, de Barcelona i de quasi tot arreu. Quasi tanta gràcia com veure que un delinqüent condemnat per la justícia estigui al càrrec de la formació dels militants d’aquest mateix partit. Sí, ja ho sé, a Sala ja el van endreçar una temporada a la presó, ja ha complert la sentència condemnatòria del jutge. Si voleu és només l’estètica, les formes, però les formes en política són tan importants com els fondos.

Res, tan sols deixar-ne constància doncs veig que a pesar dels dies transcorreguts quasi ningú n’ha dit res. I crec que aquestes coses s’han de dir perquè si no ho fem ells poden pensar que tothom hi està d’acord, que en política tot val, que ens poden prendre el pèl impunement. Hi ha l'estètica però també hi ha l'ètica.

Després de la crosta nacionalista, ara toca la moto

Ja s’ha explicat abans que Joan Ferran es conegut en alguns cercles restringits com el diputat si bwana. Sí, fixeu-vos-hi, al parlament s’asseu just darrera de l’amo, i mentre l’amo parla ell va fent si bwana amb el cap. Ja pot parlar l’amo del tres per cent, o dels transvasaments visto y no visto, aquells que ara es fan i ara ja no es fan i demà ves a saber, o del que sigui. Ferran sempre ens vol demostrar i que en quedi constància que està d’acord amb l’amo. Sap que les cameres l’enregistren, i sap també que en Bolaño després s’ho mira tot. Poca broma amb en Bolaño. Ferran ja hi té una pràctica. Ja ho feia quan parlava l’amo Maragall i ara segueix fent-ho amb l’amo Montilla. Si bwana.

Ara que aquell lamentable episodi de la crosta havia quedat mig oblidat (lamentable, almenys, per l’autor d’aquest blog, segurament hi haurà qui hi estarà d’acord, i té tot el meu respecte, faltaria més), doncs com dèiem ara l’home ens surt amb la moto, una versió actualitzada de la crosta. Ha fet una mena d’actualització, de reset, però el discurs de fons és el mateix de sempre. Els bons (ells) i els dolents (els altres). Coherent ho és el diputat, això s’ha de reconèixer.

La moto és una nova provocació típica de la factoria Ferran, en forma d’article, que va aparèixer ahir diumenge a El Periódico, el diari socialista per excel·lència. La moto nacionalista és el títol del nou article del diputat si bwana. Se’n parlarà d’aquest article.

Ferran contraposa un cop més catalanisme amb nacionalisme, catalanistes amb nacionalistes. Els catalanistes són ells, els socialistes i, alerta! que diria Ferran Monegal, també ens hi afegeix expressament els del PP, que todos juntos y en unión formen el grup dels bons de la pel·lícula, de la seva pel·lícula particular. Els altres són, per Ferran, els dolents.

Ferran diu: "El nacionalisme és com una motocicleta. Un vehicle inestable que canvia fàcilment de carril i que, quan vol fer soroll, pitja el gas". Ferran és el típic nacionalista espanyol, respectable com tots, però una mica covard ja que ens amaga el seu nacionalisme amb l’etiqueta de catalanisme social. Un cop més Ferran s’ha guanyat el sou. Ferran ha pitjat el gas de la seva inestable motocicleta.