.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 30 de juliol del 2008

Poc seriós, poc rigorós i poc patriòtic

El conegut com a diputat de la crosta, o també com a diputat si bwana, el socialista Joan Ferran, es dirigia l’altre dia a l’oposició des del faristol del Parlament proclamant que el que és poc seriós, poc rigorós i poc patriòtic és enganyar la gent. És a dir, Ferran, precisament Ferran, els acusava d’enganyar. Seria aplicable en aquest cas allò de que cree el ladrón que todos son de su condición? I tant que ho seria!

Queda entès. Queda entès que sigui precisament aquest senyor l’escollit pels franquiciats del PSOE perquè vagi donant lliçons morals als altres. Fa fins i tot certa gràcia per no dir que fa molta pena tractant-se del partit que porta la batuta dels governs d'Espanya, de Catalunya, de Barcelona i de quasi tot arreu. Quasi tanta gràcia com veure que un delinqüent condemnat per la justícia estigui al càrrec de la formació dels militants d’aquest mateix partit. Sí, ja ho sé, a Sala ja el van endreçar una temporada a la presó, ja ha complert la sentència condemnatòria del jutge. Si voleu és només l’estètica, les formes, però les formes en política són tan importants com els fondos.

Res, tan sols deixar-ne constància doncs veig que a pesar dels dies transcorreguts quasi ningú n’ha dit res. I crec que aquestes coses s’han de dir perquè si no ho fem ells poden pensar que tothom hi està d’acord, que en política tot val, que ens poden prendre el pèl impunement. Hi ha l'estètica però també hi ha l'ètica.

2 comentaris:

Artur ha dit...

Ètica i estètica sovint van de la maneta. Una de les causes del decensís (ara en diuen desafecció) dels catalans per la política és precisament la hipocresia i el cinisme dels polítics que prediquen una ètica (unes idees) i en fan unes altres (estètica percebuda o bé moral detectada pels ciutadans). Avui mateix llegeixo el nomenament del germà del Carod com a "embaixador" a França, quan abans era secretari d'Afers inter-departamentals. Tots dos càrrecs d'ampli contingut, com tots sabem.

El Sr Montilla, ara no recordo si va ser en el Congrés del PSC o arran de les crítiques de Felip Puig, va dir que de catalanisme no d'hi dóna lliçons ningú. Potser el Sr Juan Ferran n'hi podria donar!. Queda clar que quan les afirmacions del Ferran-anticrosta van ser publicades, Montilla no el va contradir: "Quien calla, otorga", diuen els castellans...

Miquel Saumell ha dit...

Amb això dels "Carod Bros." el que també m'ha sorprès és que la majoria de mitjans segueixen tractant el conseller Carod de vicepresident, quan segons el DOG és notori que Carod tan sols és un conseller que, això sí, aspira a ser vicepresident algun dia, de la mateixa manera que jo aspiro a que aquestes pràctiques de col·locar al germà o la filla o la parella algun dia s’acabin. Més que res perquè fa lleig. Així quedem que, de moment, Carod només és un conseller i el seu germà ja el tornem a tenir col·locat amb un bon sou i millors dietes, despeses que paguem entre tots.