Oi que el títol d’avui us fa mal als ulls? Oi que sí? Doncs mireu, quasi el mateix mal als ulls, i a l’oïda, i a la butxaca, em fa a mi quan em topo amb la darrera campanya institucional de l’Ajuntament de Barcelona anomenada Visc(a) Barcelona.
No crec que hi hagi massa diferència entre el títol del meu article i la darrera campanya publicitària de l’ajuntament, finançada com sempre per nosaltres però sense el nostre permís. Saben perfectament que si ens el demanessin no els hi donaríem.
Aquest ajuntament estic segur que fa algunes coses bé, d’això no en tinc cap dubte. Encara que només sigui per càlcul de probabilitats segur que hi han aspectes positius en la seva gestió. Però no els sé trobar enlloc. Potser el problema és que ells (Hereu, Martí & Cia.) no les saben explicar. I quan tenen una oportunitat i un pressupost per fer-ho, és a dir, per explicar-nos les coses clares i sense embuts, en lloc d'explicar-nos-les ens surten amb allò tan estrany de Visc(a) Barcelona. I així no anem enlloc, això ho veu tothom.
Tant se val si el Jordi Hereu des de l’ajuntament ens vol dir que “Visc a Barcelona” (de fet no cal, ja ho sabem que l’alcalde viu a Barcelona, concretament al barri de les Corts), com si el que ens vol transmetre l'Hereu és el seu orgull ciutadà amb el crit de “Visca Barcelona!”. Sigui una cosa o l’altra en aquesta campanya no hi veig cap virtut, cap objectiu. Res de positiu, res més que no sigui llençar, un cop més i amb total impunitat, els nostres calés.
La publicitat institucional darrerament tan desprestigiada, en bona mesura per la irresponsabilitat manifesta i el menfotisme pels propis anunciants, hauria d’estar legalment prohibida. Una cosa són els avisos concrets i les recomanacions que puntualment s’hagin de fer als ciutadans, i una altra de ben diferent és la publicitat diguem-ne filosòfica que no ens porta enlloc. I que em perdonin els meus amics filòsofs, que no en tenen cap culpa.
Si els assessors de l’alcalde creuen que aquest necessita una mica de propaganda, francament, jo suggeriria que se la pagui ell, que per això els barcelonins li paguem un sou més que decent. De fet, no només ho suggeriria sinó que ho exigiria. Resulta inadmissible que aquest bodrio de campanya l’haguem de pagar entre tots els barcelonins. Amb el Visc(a) es burlen clarament del ciutadà i el que resulta sorprenent és que encara hi ha qui els riu les gràcies. I després encara es fan els sorpresos i es lamenten que a Sarrià no els votem. Em limito a parlar de Sarrià doncs és el meu barri però aquest sentiment es va estenent per la ciutat com una taca d’oli. Només cal veure els darrers resultats electorals. De fet, encara queda algú que els vota, sí, és veritat, però cada cop menys, i bàsicament ho fan per desconeixement, o per clientelisme.
Porten massa temps a l’ajuntament (l’any vinent celebraran trenta anys de govern ininterromput) i encara que de tant en tant renoven les cares, las idees se’ls van acabar fa temps. I llavors ens surten amb coses tan estranyes com aquestes campanyes publicitàries.
No crec que hi hagi massa diferència entre el títol del meu article i la darrera campanya publicitària de l’ajuntament, finançada com sempre per nosaltres però sense el nostre permís. Saben perfectament que si ens el demanessin no els hi donaríem.
Aquest ajuntament estic segur que fa algunes coses bé, d’això no en tinc cap dubte. Encara que només sigui per càlcul de probabilitats segur que hi han aspectes positius en la seva gestió. Però no els sé trobar enlloc. Potser el problema és que ells (Hereu, Martí & Cia.) no les saben explicar. I quan tenen una oportunitat i un pressupost per fer-ho, és a dir, per explicar-nos les coses clares i sense embuts, en lloc d'explicar-nos-les ens surten amb allò tan estrany de Visc(a) Barcelona. I així no anem enlloc, això ho veu tothom.
Tant se val si el Jordi Hereu des de l’ajuntament ens vol dir que “Visc a Barcelona” (de fet no cal, ja ho sabem que l’alcalde viu a Barcelona, concretament al barri de les Corts), com si el que ens vol transmetre l'Hereu és el seu orgull ciutadà amb el crit de “Visca Barcelona!”. Sigui una cosa o l’altra en aquesta campanya no hi veig cap virtut, cap objectiu. Res de positiu, res més que no sigui llençar, un cop més i amb total impunitat, els nostres calés.
La publicitat institucional darrerament tan desprestigiada, en bona mesura per la irresponsabilitat manifesta i el menfotisme pels propis anunciants, hauria d’estar legalment prohibida. Una cosa són els avisos concrets i les recomanacions que puntualment s’hagin de fer als ciutadans, i una altra de ben diferent és la publicitat diguem-ne filosòfica que no ens porta enlloc. I que em perdonin els meus amics filòsofs, que no en tenen cap culpa.
Si els assessors de l’alcalde creuen que aquest necessita una mica de propaganda, francament, jo suggeriria que se la pagui ell, que per això els barcelonins li paguem un sou més que decent. De fet, no només ho suggeriria sinó que ho exigiria. Resulta inadmissible que aquest bodrio de campanya l’haguem de pagar entre tots els barcelonins. Amb el Visc(a) es burlen clarament del ciutadà i el que resulta sorprenent és que encara hi ha qui els riu les gràcies. I després encara es fan els sorpresos i es lamenten que a Sarrià no els votem. Em limito a parlar de Sarrià doncs és el meu barri però aquest sentiment es va estenent per la ciutat com una taca d’oli. Només cal veure els darrers resultats electorals. De fet, encara queda algú que els vota, sí, és veritat, però cada cop menys, i bàsicament ho fan per desconeixement, o per clientelisme.
Porten massa temps a l’ajuntament (l’any vinent celebraran trenta anys de govern ininterromput) i encara que de tant en tant renoven les cares, las idees se’ls van acabar fa temps. I llavors ens surten amb coses tan estranyes com aquestes campanyes publicitàries.
13 comentaris:
No hi han calés, les empreses han de demanar crèdit per pagar als proveïdors, l'atur a Espanya és el més baix de la UE després d'Eslovaquia i aquest tio , aquest Hereu vinga a llençar els diners.Es patètic.
Voia dir que l'atur és el més alt després de Eslovaquia...lapsus.
No l'he vist, però pel que expliques, a més de les evidents limitacions de l'Hereu i el seu equip, vols dir que la campanya no posa de manifest una certa pèrdua de, diguem-ne, trempera de Barcelona i els barcelonins? Quan les 'autoritats' han de fer crides tan òbvies i elementals... malament rai. Per exemple, a Girona, en el seu moment, va ser tot un èxit allò de 'Girona m'enamora'. És similar, però molt més elegant, què carai!!!!
Noctas, sí que hi ha calés, però només per segons qué.
No t'has perdut res, Àngel.
Utilitzar diners públics amb interessos personals és un delicte i està penat per llei.
Com a mínim, una de les coses que s'ha de reconèixer a l'AB és que és l'únic ajuntament d'Espanya que s'audita (i que és auditable!), i el risc de frau (robatori directe de les arques) està molt controlat... qui no es consola és perquè no vol.
Una altra cosa és discutir si les campanyes, o les mesures en general són, com en el cas que comentes, lamentables i ens irriten...
O si hi ha un 30% dels funcionaris que podrien ben bé quedar-se a casa, i ni es notaria... però això ja seria un altre tema.
David, t’oblides d’un petit detall: algú ha d’estar disposat a anar davant del jutge i, el que és mes important, poder-ho demostrar. I una altra cosa: quan portes a una administració pública als tribunals (t’ho dic per experiència) has d’acceptar que, passi el que passi al final, els costos sempre aniran a càrrec teu, uns –els propis- per la via directa i els altres –els de l’ajuntament- mitjançant els impostos. L’ajuntament té els advocats de plantilla, que cobren facin o no facin res, i tu t’has de pagar els teus. Jo d’això en dic indefensió del ciutadà.
Rosalita, només et puc donar la raó però d’empreses que han passat una auditoria “neta” i als pocs mesos han fet fallida suposo que no serà necessari que te’n digui cap. Tots en coneixem més d’una, aquí i als Estats Units.
I amb el 30% que dius, potser et quedes curta, no creus?
Van quadrant aquests balanços?
Per cert, on estàn els comentaris del article anterior?
Per cert, on estàn els comentaris del article anterior?
Miquel, cert, tothom coneix el nom maleït que comença per En i acaba per ron... i res més lluny de voler defensar l'Ajt.,mare meva, el conec de massa aprop! Per cert, que en tinc un parell d'anècdotes gracioses, gracioses...
Els balanços gràcies a l'horari intensiu quadren amb molta més alegria!!
Bona nit!
David, jo no en veig cap de comentari, i si tu i jo no els veiem és que no n'hi han. No ho creus així?
Tot just avui me'n fumia d'aquesta publicitat, amb ganes de caricaturitzar-la o fer alguna cosa, per mostrar l'altra Barcelona, la que no disposa de pisos dignes de lloguer per menys de 900 euros, la de les places de ciment, la bruta i sorollosa, la que endega serveis de bicicleta que fallen a tothora... cal seguir?
Doncs, això, totalment d'acord. Cap més campanya amb els nostres diners!
Eh, no passa re, que vivim a "la ciutat de les patates braves".
De totes maneres l'autoestima és important. Els barcelonins ens hem confós i hem passat de dir "som gilipolles per votar el PSC i tenim un alcalde de merda" a dir "Barcelona és una merda", i no és això.
Publica un comentari a l'entrada