El diari Avui està convidant una sèrie de gent destacada en el seu àmbit professional per tal de que sota el títol genèric de Cap on va Catalunya hi diguin la seva en forma d’article. Ahir va tocar el torn del periodista Miquel Calçada i haig de reconèixer que aquella música em va agradar. Si el voleu llegir l’he penjat aquí.
En canvi, no em va agradar gens el que també ahir mateix va declarar a l’amo de TV3 (encara la d’ells) Josep-Lluís Carod-Rovira, un conseller de la Generalitat que es fa dir vicepresident sense ser-ho, el que ja ens dóna una mica de pista sobre la seva personalitat. Entre altres afirmacions, Carod va dir que "jo estic segur que en una Catalunya independent viuríem millor. Però deixi que li digui una cosa: encara que visquéssim pitjor, jo també voldria una Catalunya independent". Més clar, l’aigua. Per Carod, la independència de Catalunya està per sobre de tot, fins i tot de la nostra futura qualitat de vida.
El conseller –que no vicepresident- ha fet santament i se li ha d’agrair la sinceritat d’admetre i fer públic un pensament tan peculiar, per tal que tothom sàpiga què pensa i ningú es pugui lamentar després. Fins ahir mateix jo estava convençut de que l’argument cabdal dels que lluiten democràticament per la independència de Catalunya és que tots viuríem millor. Doncs ara ja sabem que n’hi ha almenys un que s’ho planteja d’una forma bastant diferent.
Al meu entendre, les conseqüències lògiques del plantejament que fa Carod només poden ser dues: oblidar-se de la independència mentre hi hagi la més mínima possibilitat de que el nou estat pogués arribar a estar liderat per Carod, o oblidar-se definitivament de l’actual president d’Esquerra.
En canvi, no em va agradar gens el que també ahir mateix va declarar a l’amo de TV3 (encara la d’ells) Josep-Lluís Carod-Rovira, un conseller de la Generalitat que es fa dir vicepresident sense ser-ho, el que ja ens dóna una mica de pista sobre la seva personalitat. Entre altres afirmacions, Carod va dir que "jo estic segur que en una Catalunya independent viuríem millor. Però deixi que li digui una cosa: encara que visquéssim pitjor, jo també voldria una Catalunya independent". Més clar, l’aigua. Per Carod, la independència de Catalunya està per sobre de tot, fins i tot de la nostra futura qualitat de vida.
El conseller –que no vicepresident- ha fet santament i se li ha d’agrair la sinceritat d’admetre i fer públic un pensament tan peculiar, per tal que tothom sàpiga què pensa i ningú es pugui lamentar després. Fins ahir mateix jo estava convençut de que l’argument cabdal dels que lluiten democràticament per la independència de Catalunya és que tots viuríem millor. Doncs ara ja sabem que n’hi ha almenys un que s’ho planteja d’una forma bastant diferent.
Al meu entendre, les conseqüències lògiques del plantejament que fa Carod només poden ser dues: oblidar-se de la independència mentre hi hagi la més mínima possibilitat de que el nou estat pogués arribar a estar liderat per Carod, o oblidar-se definitivament de l’actual president d’Esquerra.
