Ahir dilluns, a mig matí. Situació a dues botigues de Barcelona agafades a l’atzar:
· Santaeulalia, passeig de Gràcia cantonada passatge de la Concepció. Preus que veig a l’aparador de roba masculina:
Americana de Miu-Miu, € 590.00
Sabates de Kiton, € 530.00
Vestit (traje) de Prada, € 1.200.00
Camisa de Miu-Miu, € 690.00
Botiga força plena si be no puc assegurar que tots fossin clients ja que els empleats van guarnits com si anessin de casament i en aquestes circumstàncies, des del carrer, resulta molt difícil saber qui compra i qui ven.
· Zara, Diagonal xxx. Preus que veig a l’aparador: no prenc nota de cap preu doncs tots sabem que no tenen res a veure amb els de Santaeulalia.
Botiga bastant buida a banda dels empleats joves que s’hi veuen.
Crisi econòmica? Si, tots els indicadors econòmics ens diuen que n’hi comença a haver, encara que no afecta tothom per igual. Però a vegades les aparences enganyen, i el que és no sempre és el que sembla. A Zara tothom paga trinco-trinco, amb efectiu o plàstic, mentre que a Santaeulalia, amb aquells preus tan poc assequibles, estic segur que es fa de més i de menys. Si empresarialment parlant jo hagués de fer ara mateix una aposta de futur, apostaria per Zara sense dubtar-ho ni un moment. Un client perdut a Zara és quasi res. Un client perdut a Santaeulalia potser és el dos per cent del seu gir.
Una previsió de futur: a pesar de la crisi Zara continuarà obrint botigues doncs la gent ha de seguir vestint-se, i els preus d’aquesta cadena global no tenen competència, i la rotació de moda tampoc. En altres paraules, si ara mateix hagués de comprar accions i només tingués com a úniques opcions aquestes dues empreses, compraria accions de Zara sense pensar-m’ho massa, tot i que ahir al matí a la botiga no hi havia massa gent; al vespre segur que estava plena. El client tipus de Zara treballa mentre que el de Santaeulalia no necessàriament.
· Santaeulalia, passeig de Gràcia cantonada passatge de la Concepció. Preus que veig a l’aparador de roba masculina:
Americana de Miu-Miu, € 590.00
Sabates de Kiton, € 530.00
Vestit (traje) de Prada, € 1.200.00
Camisa de Miu-Miu, € 690.00
Botiga força plena si be no puc assegurar que tots fossin clients ja que els empleats van guarnits com si anessin de casament i en aquestes circumstàncies, des del carrer, resulta molt difícil saber qui compra i qui ven.
· Zara, Diagonal xxx. Preus que veig a l’aparador: no prenc nota de cap preu doncs tots sabem que no tenen res a veure amb els de Santaeulalia.
Botiga bastant buida a banda dels empleats joves que s’hi veuen.
Crisi econòmica? Si, tots els indicadors econòmics ens diuen que n’hi comença a haver, encara que no afecta tothom per igual. Però a vegades les aparences enganyen, i el que és no sempre és el que sembla. A Zara tothom paga trinco-trinco, amb efectiu o plàstic, mentre que a Santaeulalia, amb aquells preus tan poc assequibles, estic segur que es fa de més i de menys. Si empresarialment parlant jo hagués de fer ara mateix una aposta de futur, apostaria per Zara sense dubtar-ho ni un moment. Un client perdut a Zara és quasi res. Un client perdut a Santaeulalia potser és el dos per cent del seu gir.
Una previsió de futur: a pesar de la crisi Zara continuarà obrint botigues doncs la gent ha de seguir vestint-se, i els preus d’aquesta cadena global no tenen competència, i la rotació de moda tampoc. En altres paraules, si ara mateix hagués de comprar accions i només tingués com a úniques opcions aquestes dues empreses, compraria accions de Zara sense pensar-m’ho massa, tot i que ahir al matí a la botiga no hi havia massa gent; al vespre segur que estava plena. El client tipus de Zara treballa mentre que el de Santaeulalia no necessàriament.