Ahir dilluns, a mig matí. Situació a dues botigues de Barcelona agafades a l’atzar:
· Santaeulalia, passeig de Gràcia cantonada passatge de la Concepció. Preus que veig a l’aparador de roba masculina:
Americana de Miu-Miu, € 590.00
Sabates de Kiton, € 530.00
Vestit (traje) de Prada, € 1.200.00
Camisa de Miu-Miu, € 690.00
Botiga força plena si be no puc assegurar que tots fossin clients ja que els empleats van guarnits com si anessin de casament i en aquestes circumstàncies, des del carrer, resulta molt difícil saber qui compra i qui ven.
· Zara, Diagonal xxx. Preus que veig a l’aparador: no prenc nota de cap preu doncs tots sabem que no tenen res a veure amb els de Santaeulalia.
Botiga bastant buida a banda dels empleats joves que s’hi veuen.
Crisi econòmica? Si, tots els indicadors econòmics ens diuen que n’hi comença a haver, encara que no afecta tothom per igual. Però a vegades les aparences enganyen, i el que és no sempre és el que sembla. A Zara tothom paga trinco-trinco, amb efectiu o plàstic, mentre que a Santaeulalia, amb aquells preus tan poc assequibles, estic segur que es fa de més i de menys. Si empresarialment parlant jo hagués de fer ara mateix una aposta de futur, apostaria per Zara sense dubtar-ho ni un moment. Un client perdut a Zara és quasi res. Un client perdut a Santaeulalia potser és el dos per cent del seu gir.
Una previsió de futur: a pesar de la crisi Zara continuarà obrint botigues doncs la gent ha de seguir vestint-se, i els preus d’aquesta cadena global no tenen competència, i la rotació de moda tampoc. En altres paraules, si ara mateix hagués de comprar accions i només tingués com a úniques opcions aquestes dues empreses, compraria accions de Zara sense pensar-m’ho massa, tot i que ahir al matí a la botiga no hi havia massa gent; al vespre segur que estava plena. El client tipus de Zara treballa mentre que el de Santaeulalia no necessàriament.
· Santaeulalia, passeig de Gràcia cantonada passatge de la Concepció. Preus que veig a l’aparador de roba masculina:
Americana de Miu-Miu, € 590.00
Sabates de Kiton, € 530.00
Vestit (traje) de Prada, € 1.200.00
Camisa de Miu-Miu, € 690.00
Botiga força plena si be no puc assegurar que tots fossin clients ja que els empleats van guarnits com si anessin de casament i en aquestes circumstàncies, des del carrer, resulta molt difícil saber qui compra i qui ven.
· Zara, Diagonal xxx. Preus que veig a l’aparador: no prenc nota de cap preu doncs tots sabem que no tenen res a veure amb els de Santaeulalia.
Botiga bastant buida a banda dels empleats joves que s’hi veuen.
Crisi econòmica? Si, tots els indicadors econòmics ens diuen que n’hi comença a haver, encara que no afecta tothom per igual. Però a vegades les aparences enganyen, i el que és no sempre és el que sembla. A Zara tothom paga trinco-trinco, amb efectiu o plàstic, mentre que a Santaeulalia, amb aquells preus tan poc assequibles, estic segur que es fa de més i de menys. Si empresarialment parlant jo hagués de fer ara mateix una aposta de futur, apostaria per Zara sense dubtar-ho ni un moment. Un client perdut a Zara és quasi res. Un client perdut a Santaeulalia potser és el dos per cent del seu gir.
Una previsió de futur: a pesar de la crisi Zara continuarà obrint botigues doncs la gent ha de seguir vestint-se, i els preus d’aquesta cadena global no tenen competència, i la rotació de moda tampoc. En altres paraules, si ara mateix hagués de comprar accions i només tingués com a úniques opcions aquestes dues empreses, compraria accions de Zara sense pensar-m’ho massa, tot i que ahir al matí a la botiga no hi havia massa gent; al vespre segur que estava plena. El client tipus de Zara treballa mentre que el de Santaeulalia no necessàriament.
4 comentaris:
MMMMM Magnífic blogg. De crisis macroeonòmica sembla ser que sí que n'hi ha, però després vas als restaurans, i estan plens. Ara bé,els que ens dediquem al mon de la construcció l'estem patint, i molt.Això sí que t'ho puc assegurar...saludus
Noctas, T’he deixat un comentari al teu blog.
el concepte de crisi sempre es relatiu però nosaltres vivim en una societat on manen els mitjans de comunicació i si ells diuen que hi ha crisi perque això ven doncs tenim crisi.
I a Darfur ja no hi ha guerra perque no surt als diaris per molt que allà hi mori la gent cada dia
Tens raó, no es parla de Darfur i no es parla de tantes altres coses, i per això entre altes motius tenim els blogs, per explicar el que no expliquen els mitjans tradicionals.
Publica un comentari a l'entrada