Aterratge suau al món digital després de deu dies de desconnexió total

En arribar ahir a Sarrià vaig fer una ullada al blog i vaig veure amb satisfacció que aquests dies s’ha anat seguint exactament la programació que havia deixat establerta a principis de la setmana passada al desconnectar-me –temporalment- de tota aquesta mandanga d’ordinadors i derivats. Aquest és el meu primer article fresc, no enllaunat, des de fa deu dies. El d’ahir, encara que no es mencionava expressament, també l’havia escrit feia dues setmanes. Això que llegiu ara està escrit dijous al vespre.

Sóc el primer sorprès de l’efectivitat del blogger (aplicació informàtica que gestiona el món dels blogs) ja que quan vaig marxar no ho veia pas tan clar com ho veig ara, amb els resultats a la vista. Puc dir amb ple coneixement de causa que el blogger vindria a ser, també, com un secretari eficient que et fa tota la feina que li encarregues sense protestar i, el que és més insòlit encara, sense cobrar ni cinc ni tenir-lo d’assegurar.

Bé, un secretari o una secretaria. Ni que només sigui una vegada siguem políticament correctes (i per què, em pregunto, diem políticament?) ara que la ministra ha parlat en seu parlamentària de miembros y miembras sense que, segons m’han assegurat, ni tan sols se li escapés un somriure per sota el nas, en una prova més de que la capacitat ministerial de fer el ridícul no sembla tenir límits coneguts.

M’he llegit també els comentaris que m’heu anat deixant al blog durant aquests dies. Moltes gràcies a tothom. Com que ara mateix tampoc disposo de massa temps em limitaré a comentar-ne dos que en David i Mss van deixar a l’article de dimarts passat, Enllaunat F. És evident que no tinc la famosa bola de vidre ni, per tant, la capacitat de preveure què passarà no ja d’aquí una setmana sinó ni tan sols d’aquí una estona. Però dit això dic també que tots tres tenim raó. Jo jugava, però, amb l’avantatge de que aquesta no era pas la primera vegada que desconnectava i, per tant, ja tenia pistes prèvies sobre la sensació que tindria en fer-ho. Jugava també amb el peixet afegit de que només hi havien dues alternatives possibles, és a dir, que de totes maneres el cinquanta per cent d’encert ja el tenia assegurat, i tot plegat ja donava garantia d’autenticitat a la meva reflexió.

Els comentaris rebuts aquests dies de forma privada potser necessitaré una mica més de temps per anar-los contestant. Però vull aprofitar aquest aterratge suau per deixar també constància del meu públic agraïment a aquells que fugen de tot afany de protagonisme i que prefereixen no sortir publicats a el radar, tot i fer-hi sovint aportacions força interessants.