El canvi d’horari, voleu dir que val la pena?

Només aquells que facin un exercici de bona voluntat i utilitzin una lupa de molts augments potser arribaran a la conclusió -al meu entendre errònia- de que les conseqüències positives del canvi d’horari que ens fan fer aquesta nit superen els molts aspectes negatius de la controvertida mesura. Dit això, el que per a mi resulta sorprenent és que la mesura tingui la pràctica benedicció de la societat i quasi ningú en faci objecció.

Em comentaven fa poc uns ramaders que segons quin tipus de bestiar és molt sensible a aquests canvis, i em posaven l’exemple de les vaques lleteres. Per tal que no els baixi la producció de llet, ells han de fer els canvis d’horari molt suaus i progressivament, durant una setmana sencera o més, i aplicant-hi tan sols uns pocs minuts cada dia. És a dir, han d’enganyar les vaques. Si tal com diuen les autoritats apliquessin els seixanta minuts de cop la propera nit, la setmana que ve els baixarien els ingressos per la disminució de la producció de les seves vaques, que estarien massa estressades pel canvi sobtat. Això diuen els ramaders i no tinc perquè dubtar-ho. De fet ja feia temps que intuïa que les vaques son més llestes que alguns humans.

Tenim també des de la gent ultrasensible que els agafa com una sensació de mini jetlag per aquesta hora de diferència, fins els que dues vegades l’any ens passem una bona estona canviant l’hora de tot allò que no ens la canvia automàticament com els ordinadors. Parlo dels rellotges, despertadors, impressora, fax, rellotges penjats a la paret, el rellotge del microones, el del forn, dvd, video, tele, telèfons fixos i mòbils i altres aparells electrònics de tota mena, el rellotge del cotxe, etc., i segur que encara me’n descuido algun.

I els malalts? I els hospitals? S’imposa recalcular per cada malalt les medicacions que s’han de prendre exactament cada x hores per tal de perjudicar-los com menys possible. Hi ha també l’alternativa de tirar pel dret i passar olímpicament de tot, i creure que per una hora més o menys tampoc els passarà res. Però si a les vaques els afecta tant negativament no és agosarat concloure que el canvi afecta també les persones, encara que la seva funció a la societat no sigui la de produir llet.

No dic que sigui bo ni dolent però és un fet que la propera nit o la gent dormirà una hora menys o, si vol dormir les mateixes hores de sempre, s’haurà de llevar una hora més tard -si pot- i llavors gaudirà d’un diumenge més curt. Per altra banda, qui passi la nit a l’hotel i hagi de deixar la cambra demà abans de les dotze del migdia l’haurà utilitzat una hora menys, i l’hoteler segur que no li deduirà res per aquest concepte.

Quant als avantatges, diuen que amb els canvis d’horari cada llar s’estalvia sis euros l’any en energia pel millor aprofitament de la llum solar, és a dir, mig euro al mes, menys de dos cèntims al dia. I aquest ridícul cèntim i escaig diari per cada llar encara s’hauria de dividir pel número de persones que visquin a la casa. Això és menys que xavalla. Quasi res. Res.

Contrastant amb aquest suposat estalvi que de tan minso ni es nota, a Bèlgica s’estan plantejant eliminar de la circulació les monedes d’un i de dos cèntims d’euro, en vistes a que en el futur la moneda més petita sigui la de cinc cèntims. És l’altre extrem. Crec que no cal i, a més, aquesta mesura crearà inflació per la tendència incorregible que tenim a arrodonir sempre a l’alça. Les d’un i dos cèntims són monedes amb les que no es pot pagar res però si n’ajuntes unes quantes ja pots fer alguna cosa, com ara pagar els noranta cèntims de la barra de pa amb xavalla petita quan la noia del forn fa veure que no t’entén i se’t gira d’esquena quan li fas la comanda en l’idioma d’aquí. És només un exemple però segur que en trobaríem d’altres tant o més pedagògics encara.

Com a conclusió, m’afegeixo als que des de fa anys demanen eliminar aquesta pràctica que cada sis mesos ens causa unes molèsties que ens podríem evitar. On s’ha d’anar a firmar?