.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 27 d’octubre de 2008

El nombre de sigles els delata

Si s’observa el panorama polític de Catalunya resulta curiós constatar que el nombre de sigles que, per donar-se a conèixer, necessiten els partits polítics amb representació parlamentària, acostuma a tenir una relació molt directa amb la seva ideologia.

Així, com més de dretes és el partit (o liberal, que ara la paraula dreta no els agrada gaire i ha caigut una mica en desús) menys sigles necessiten per presentar-se, i com més d’esquerres és el partit (o progressista, que el mot esquerra tampoc els acaba de fer el pes) més n’utilitzen. Ja explicàvem l’altre dia que dretes i esquerres són termes que en el món de la política han anat quedant obsolets i diria que fins i tot superats per les noves tendències del màrqueting polític. És per això que s’han anat introduint succedanis més atractius als ulls del client, és a dir, del potencial votant.

Així, posats per ordre, des de l’extrema dreta fins a l’extrema esquerra, en trobem en primer lloc amb el PP (amb 2 lletres en tenen prou), després CiU (3), i a continuació ICV-EUiA (7), Esquerra (8), Ciutadans (9) i PSC(PSC-PSOE) (10).

Aclariments necessaris:

Encara que el partit Ciutadans juga bàsicament amb visió de lliga espanyola també ha estat inclòs en aquesta relació ja que temporalment gaudeixen d’una petita representació parlamentaria a Catalunya. El fenomen no s’acaba d’entendre gaire però ens agradi o no és així. I l’hem situat entre els partits d’esquerra ja que ells mateixos es proclamen d’esquerres. Tot i que molt sovint semblen una segona marca del PP no tenim perquè dubtar de les seves intencions.

Els socialistes els hem posat al darrera de tot, a l’extrema esquerra, per dos motius. En primer lloc perquè darrerament Iniciativa (que anys enrera hagués ocupat sense cap dubte aquesta plaça d’honor) s’ha anat decantant cada cop més cap al conservadorisme, entès en el sentit de conservar peti qui peti els càrrecs polítics obtinguts, quasi sense excepció, gràcies als seus mentors socialistes. I en segon lloc perquè, amb tota franquesa, si no es feia així la meva teoria de les sigles hagués començat a trontollar.

Conclusió: no és cap secret que, en general, les dretes són més estalviadores i contingudes en la despesa pública que les esquerres. Les esquerres sempre han sigut més despreses i rumboses, especialment quan la despesa la paguen amb diners del pressupost públic.

El penúltim exemple d’aquestes exageracions amb la despesa pública el tenim amb el pollo que s’ha muntat a l’entorn de l’Audi oficial del president Benach, tan criticat per Saura. I el darrer cas podria ser, per exemple, l’Audi oficial i altres despeses supèrflues del conseller Saura, de moment encara no criticat per ningú. Sí, perdó, me n’oblidava. Saura ha rebut ja la crítica de Saül Gordillo, director de l’Agència Catalana de Notícies (per cert, una empresa pública que segurament depèn de la quota de poder que Esquerra té al tripartit). Tot queda a casa... y Dios en la de todos.

Doncs bé, amb les sigles escollides per definir-se passa més o menys el mateix: a més sigles més despesa.

6 comentaris:

Trina Milan ha dit...

Miquel,
les despeses de l'erari púlic sempre s'han de poder justificar, però hem de tenir clar que les despese hi són, per seguretat i per avançar feina, el cotxe d'en Benach està pebsat per solucionar temps morts de desplaçaments i no per luxe..s'ha fet una crucifixió política interessada i això és el que més embruta les relacions entre ciutadans i polítics, no és net aquest joc de cacera del qui molesta....salut amic

Anònim ha dit...

"Aquests temps morts de desplaçaments" són d'aquells que es deuen escurçar anant a 180 km/h per l'autopista i fent servir la vorera d'emergència, no?, mentre la resta de contribuents aguanten els embussos i les dificultats de circulació. Clar que sí!

I no per luxe, Milan? Vol dir que no hauríem trobat uns preus més ajustadets?

Unknown ha dit...

Aquests temps morts de desplaçaments justifiquen una doble incoherència professional: viure a 110 kms del lloc on es treballa i reduir el temps incomplint normes de trànsit. No és tant complicat viure 4 dies a la setmana a Barcelona, estic segur que seria més barat, fins i tot fent-ho a un hotel.

Vida quotidiana ha dit...

Trina,

No fa massa anys el llavors diputat Benach baixava a Barcelona en un cotxe compartit amb en Carod i en Bargalló. De passar del carsharing a tenir un automòbil amb tota classe de luxes hi ha una distància molt més gran que la de passar de ser diputat del Parlament a presidir-lo. Em sembla que ha agafat més d'un mal costum...

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia a tothom.

Agraeixo els quatre comentaris anteriors. Abans d'agafar l'avió (marxo uns dies fora) voldria dir només un parell de coses:

1/ el divorci entre els ciutadans i els polítics no l'ha ocasionat l'A8 de la presidència del Parlament, ni el diari ABC. Aquesta diguem-ne desconnexió ja fa temps que existeix i en la seva etapa actual m'atreviria a dir que un dels responsables principals ha estat Carod. El votant té memòria i la travessia del desert que haurà de fer Esquerra serà llarga i feixuga.

2/ Carod censura els comentaris educats que rep al seu blog personal. No el critico, tan sols en deixo constància. Sobre el seu apunt de divendres jo li vaig enviar aquest comentari:
"Senyor President, francament, m'esperava una altra cosa de vostè. Aviat s'adonarà que amb aquest apunt no n'hi ha prou ni molt menys. I com més tardi a agafar el toro per les banyes més costarà d’apaivagar aquest allau de descontentament col•lectiu."

I ara hi afegeixo: és evident que la crisis de l'A8 s'ha tancat en fals. Amb tot aquest afer tant Benach com els seus assessors (vull pensar que en té algun) s’han cobert de glòria.

Miquel Saumell ha dit...

Rectificació:
A dalt, on diu
2/ Carod...
ha de dir
2/ Benach...