.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 13 d’octubre de 2008

Una llarga pregunta gens innocent

Quan de temps passarà fins que un economista ens digui que l’actual crisi és només la demostració fefaent del fracàs de l’economia de mercat, i que en realitat (nosaltres ja ho dèiem!) el sistema comunista que fa uns anys va passar a l’arxiu de la memòria històrica de la humanitat era de fet el camí correcte, i que si aquelles aventures van acabar com van acabar només va ser degut a que uns polítics ineptes i corruptes van aplicar incorrectament les excel•lents teories econòmiques que hi havia al darrera d’aquella ideologia?

Ho dic perquè quan ara fa exactament trenta anys vaig ser a Cuba aquesta era més o menys l’explicació que em donaven els responsables polítics del Mincex (Ministerio de Comercio Exterior), amb els que jo llavors feia negocis, quan comentàvem amistosament les més que evidents mancances del sistema. Intueixo que aquests dies els cubans germans Castro i el nordcoreà Kim Jong-il deuen estar la mar de satisfets veient con trontolla el capitalisme.

Aclariment. Sóc un dels catalans que no poden presumir d’haver militat al PSUC. Políticament parlant tots tenim el nostre pecat original particular. El meu potser podria ser aquest.

7 comentaris:

Trina Milan ha dit...

Miquel,
em sorprens!..com sempre..haig de dir, ets un provocador nat..Potser el següent pas serà reivindicar Kropotkin...ai els diners!
salut

Anònim ha dit...

Ja ja ja... un habitant de Sarrià, estic gairebé segura que això ho diu per provocar, no té cap altra explicació, és evident que no creus en el que afirmes en aquest post, que és pura ironia...

Però grrrr, hauré de contestar al meu bloc, ja està bé.

Miquel Saumell ha dit...

Mira Trina, veient com va tot no et puc assegurar res encara que no crec que arribi fins a l’extrem de reivindicar l'anarquisme. En el meu cas una cosa així seria quasi de jutjat de guàrdia!
Però des del meu liberalisme no em fa res admetre que l’anarquisme té alguns aspectes teòricament força interessants i, a la vegada, absolutament inaplicables en la nostra societat. Per tant, no és una teoria vàlida.

Eureka, no et confonguis, el barri no necessàriament influeix en la ideologia dels seus veïns. Però et recordo que jo no afirmava, només feia una llarga pregunta en veu alta per si algú té a be il•luminar-nos una mica a tots plegats. Jo aquests dies reconec que vaig bastant perdut. Demà en parlaré una mica més aquí mateix.

Marc D ha dit...

Miquel, després de discutir amb molta gent sobre comunisme, m'he fixat en una cosa comuna a tots els seus defensors, i per la pregunta que fas, intueixo que tu també. El problema que presenta aquesta gent en comparar el comunisme amb el capitalisme és un:

El capitalisme el jutgen de forma pràctica, mentre que el comunisme de forma teòrica. És a dir, per valorar el funcionament del capitalisme es miren els paisos capitalistes com van, i en treuen tots els pros i els contres. Però en canvi, amb el comunisme no es miren els paisos comunistes, sinó la pròpia definició de comunisme.

Si es miren ambdós des de l'àmbit teòric, els dos funcionen a la perfecció i no hi ha debat possible. És a la pràctica quan es veu si un sistema és viable o no, i si el capitalisme te les seves coses bones i dolentes però tira endavant, el comunisme està clar que no funciona.

Quan cap pais comunista al mon progressa ni te o ha tingut un futur prometedor, potser seria hora de plantejar-se si és la coincidència el que ha fet que tots els seus líders siguin uns ineptes o si, simplement, per molt aptes que siguin els seus líders, el país s'enfonsa perquè és el propi sistema el que no xuta

Miquel Saumell ha dit...

Marc D,
Primer de tot i per esvair dubtes, estic 100% d’acord amb els teus comentaris i deixem dir-te que, òbviament, la teva intuïció és del tot equivocada. He estat sempre (i a aquestes alçades no crec que em passi a l’altra banda del taulell) contrari a qualsevol extremisme, i evidentment del comunisme i dels derivats que, de les seves cendres, han anat sorgint després com a bolets.
Jo sempre m’he considerat liberal però com que darrerament molta gent que no ho és s’ha apropiat, al meu entendre indegudament, d’aquesta definició, darrerament acostumo a definir-me com que “vaig per lliure”.
Però el teu comentari i els de les dues amigues que t’han precedit em fan pensar que segurament no em vaig saber explicar amb suficient claredat, i que la ironia que portaven implícites les meves reflexions potser no es va acabar d’entendre.
Sobre el paper moltes teories polítiques, econòmiques i socials poden ser excel•lents però si resulten inaplicables deixen de tenir cap interès, quedant limitades a matèries purament teòriques per a consum dels estudiosos i historiadors.

Marc D ha dit...

No si jo t'he entès perfectament, aquest "tu també" volia dir que havies arribat a la mateixa conclusió que jo, vista la ironia de la pregunta, no pas que fossis defensor del comunisme!

Miquel Saumell ha dit...

Uf! Marc, em treus un pes de sobre. Jo ja pensava que tu també...