.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 10 d’octubre de 2008

Funcionaris públics

Sovint em diuen que jo sóc contrari a la figura laboral del funcionari públic. Vull que quedi clar que no ho sóc i avui intentaré explicar la meva postura al respecte.

És obvi que el funcionari no és dolent per naturalesa. En tot cas el que és dolent és un sistema pervers com el nostre que permet que n’hi hagi molts més dels que raonablement es necessiten per dur a terme les tasques bàsiques reservades a l’administració. Estic convençut que a casa nostra tenim un excés de funcionaris. No sé quants però segons diversos estudis publicats darrerament ens en sobren dotzenes de milers. No em consola gens saber que a Extremadura la taxa de funcionaris sigui tres vegades més alta que a Catalunya. Això només vol dir que si aquí tenim un problema d’excés de funcionaris allà el problema és molt més greu.

L’excés de funcionaris és degut a dos motius. El primer és que tenim una administració excessivament intervencionista, que fa tasques que no hauria de fer ja que haurien d’estar reservades a la iniciativa privada. L’altre és que per segons quines feines hi ha massa gent per fer-les. Aquí gaudim d’una inflació de burocràcia que massa sovint esdevé el que molts coneixem com a burrocràcia inútil, allò que només serveix per justificar l’excés de funcionaris a base de fer-los fer tasques absolutament inútils.

Al meu entendre, tampoc és acceptable que els funcionaris tinguin més privilegis laborals que els altres treballadors. Com a ciutadà i contribuent fiscal reivindico la fi d’aquesta discriminació. Exigeixo una igualtat de tracte. Això vol dir, entre altres coses, que si en determinades circumstàncies a un treballador de l’empresa privada se’l pot acomiadar, de donar-se els mateixos motius a l’administració pública també s’hauria de poder acomiadar al corresponent funcionari. Penso que la figura del lloc de treball de per vida només té avantatges pel funcionari però tot són inconvenients per al correcte funcionament de la societat. S’hauria d’anar acabant. No reivindico res més, ni res menys.

Sé que això que proposo és una cosa semblant a picar en ferro fred ja que segons s’acaba de publicar més de dos terços dels diputats del Parlament de Catalunya són funcionaris. De passada diré que si el pes laboral dels funcionaris no arriba al deu per cent de la força laboral de Catalunya, resulta com a mínim sorprenent –almenys ho és per a mi- que el 68 per cent dels diputats del Parc de la Ciutadella ho siguin.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Jo estic d'acord amb el que comentes i a més amb un coneixement de causa diferent, com a mínim per l'experiència directa. A l'administració sobra gent amb molts àmbits que segur que es podrien fins i tot externalitzar: protocol, ordenances (fotocòpies, etc), auxiliars administratives (falten administratives polivalents). Però compte, cada cop més s'estan especialitzant algunes unitats, amb gent especialitzada, fins i tot màsters en llocs molt importants: tècnics en promoció econòmica, en avaluació, en estadística, en gestió forestal, etc. En tot cas correm el risc de passar-nos també amb aquest col·lectiu al crear-se potser massa unitats de diagnosi sense connexió entre elles.Aquest és sota el meu punt de vista el problema actual, no tant excés (que també) sinó excés produït per la poca coordinació lateral.
Evidentment encara són minoria respecte el gruix de vells funcionaris de "segell i paper", però vaja.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord, què?? ens mobilitzem contra la burocràcia????
haurien d'externalitzar pràcticament tots els serveis públics, i una altra cosa,

per què tants càrrecs de confiança??

Assessors sense carrera amb salaris milionaris al Tripatit???? I Zapatero amb 644 assessors personals... aquesta sí que és bona....