.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 25 de febrer del 2009

Les afilades tisores de Caamaño

Fran Caamaño és el substitut de Bermejo al capdavant del Ministerio de Justicia d’Espanya. M’han sorprès les alabances que, pel seu tarannà dialogant, els polítics d’aquí han fet del nou ministre. Ens posen com a exemple la seva intervenció en la duríssima retallada a que va ser sotmès a Madrid l’Estatut de Catalunya. Fem memòria. Després de múltiples baixades de pantalons el primer projecte de l’Estatut va ser aprovat pel noranta per cent dels diputats del Parlament. Un cop aprovat tots els caps polítics van fer públicament un brindis per demostrar la seva satisfacció per la feina ben feta. Doncs bé, o ens van enganyar o anaven tots equivocats. Només dos dies després el senyor Montilla ja parlava d'unes necessàries noves retallades sobre aquell text que tant havia costat de parir. Molts van criticar-lo però Montilla tenia raó. Així, la segona gran retallada de l’Estatut va fer-se en l’etapa madrilenya de la negociació on, com dèiem abans, hi va intervenir molt decisivament l’ara nou ministre. Es va dir que aquella retallada afectava a més del cinquanta per cent del text sorgit del Parc de la Ciutadella. Del tarannà dialogant de Caamaño no en dubto però la retallada va ser de les que fan història. Ara l’Estatut es troba novament el quiròfan per a una molt previsible nova amputació, en aquest cas a càrrec dels cirurgians del Tribunal Constitucional. Doncs bé, vist tot això no sé a què ve tota aquesta alegria pel nomenament de Caamaño. Que el seu tarannà és millor que el del seu antecessor? D’això n’estic segur. Però molts semblen haver oblidat l’eficàcia de les afilades tisores de Caamaño.

3 comentaris:

ISB ha dit...

Confonem coses, efectivament; és pot ser educat i elegant però 'raspallar-se' el que faci falta, com ha fet molt professionalment aquest senyor. I acceptar que ho ha fet amb molta professionalitat no vol dir que a sobre te n'alegris. En tot cas aprendre'n...

Unknown ha dit...

Caamaño representa un govern estatal, no ho oblidem. Igual que a la Generalitat hi ha gent que haurà de negociar infraestructures amb Tarragona i quedarà com un centralista barceloní(potser ho és o potser no, però ha de fer el paper que li toca). És normal que un govern defensi la seva parcela i ell va obeir premises de més amunt. Es pot valorar el seu tarannà dialogant, això és un element a tenir en compte.Dit això, els jutges faran la feina que ell sabia que no calia fer

Miquel Saumell ha dit...

Aubachs,
És evident que si t'atraquen amb educació i bones maneres el record de l'atracament no serà tant dolent, però no per això deixa de ser un atracament. Caamaño és una persona educada però el mèrit principal de la retallada de l'Estatut és seu.

Andreu,
Totalment d'acord, Caamaño està a l'altra banda del taulell i en clau estrictament espanyola va fer bé la seva feina, o potser encara es va quedar una mica curt i tot. Els cirurgians del TC aviat ens trauran de dubtes.