.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 11 d’agost del 2009

Com si Espanya fos una república bananera

Veure ahir per televisió la clara vulneració dels drets individuals a la que han estat sotmesos uns detinguts relacionats amb el principal partit de l’oposició durant els trasllats entre els calabossos de la policia i els jutjats de Palma, amb un tracte vexatori i humiliant, talment com si fossin animals d’un zoològic o uns assassins multireincidents, emmanillats de dos en dos per la mà dreta per impedir-los caminar normalment, vulnerant el seu dret a l’honor i aniquilant de facto qualsevol presumpció d’innocència, amb un ben estudiat i llarg paseillo davant dels mitjans d’informació, m’ha fet recordar que aquest país té encara moltes assignatures pendents, i que tenim una policia que en molts aspectes deixa molt que desitjar. Cal fer esment que poques hores després d’aquest grotesc espectacle pensat per a les televisions, TOTS els detinguts eren posats en llibertat sota fiança pel jutge corresponent.

Fins i tot els dos principals sindicats de la policia han criticat aquestes desproporcionades mesures polítiques (més val dir les coses pel seu nom), que tot sembla indicar són una mena de torna, una primera conseqüència de la recent decisió judicial que va exculpar el senyor Camps i que tan poc va agradar al partit del govern.

L’actuació de la policia, ja fos per iniciativa pròpia o seguint ordres de la fiscalia, va ser ahir més pròpia d’una república bananera que d’un país amb una democràcia consolidada (almenys això ens diuen) com el nostre.

7 comentaris:

Clara Esquena i Freixas ha dit...

El pitjor de tota plegat és que va totalment en contra de la cultura de la pau i els drets humans. Encara estem amb aquell vell principi de "ojo por ojo" i així la violència va en augment. Hi ha molta gent que aplaudeix aquestes mesures, es pensen que és la millor manera d'acabar amb el terrorisme. Com si la història no ens hagués ensenyat res.

greips ha dit...

faig bé de no mirar els telenoticies eh?? :)

Marc D ha dit...

Quan un país es comporta com una república bananera, és que és una república bananera.

Bé, una monarquia en aquest cas, que encara és més ridíucul si cal.

Clidice ha dit...

doncs si, sortosament ja no miro les notícies, perquè ja té raó en Marc, el pitjor és una monarquia bananera :(

Miquel Saumell ha dit...

Moltes gràcies a tots i em quedo amb el concepte "monarquia bananera". Si per "bananera" també es pot entendre que estem sota un règim que la majoria de nosaltres no hem escollit, és exactament això. No hi ha cap ciutadà d'aquest país de menys de 52 anys que s'hagi pogut definir democràticament sobre la monarquia dissenyada per Franco ara fa quaranta anys, i els més grans de 52 anys només ho van poder fer de forma indirecta ja que la “monarquia franquista” anava inclosa en el conjunt del paquet constitucional de 1978.

Anònim ha dit...

Estic d'acord, i cal remarcar que la Policia segueix ordres específiques del Ministeri de l'Interior, del qual depèn, sense cap neutralitat. Als països democràtics occidentals això no passa.

Recordem l'actuació de la Guàrdia Civil durant el vergonyós episodi de la vaga de personal de terra d'Ibèria al Prat, l'any 2006. No em digueu que no havien rebut ordres del "Ministerio" de no fer res tot i que la vaga era il.legal.

Miquel Saumell ha dit...

Martí,
Segurament tenim el que ens mereixem.
Bon cap de setmana!