.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 10 d’agost del 2009

Vacances: marxar o quedar-se

Quan arriba aquesta època, juliol i agost, molt sovint em trobo amb persones que associen necessàriament fer vacances amb fer un viatge i, a partir d’aquí, sempre hi ha qui treu conclusions equivocades, del tipus si no marxes és que no fas vacances, quasi com si fer-les fos una obligació. Pensen: pobret, s’ha de quedar passant l’agost a Sarrià, quan la meva particular realitat és: pobrets, han de marxar quan ho fa tothom. Cues i aglomeracions arreu, preus més cars, mal servits, etc.

I això per no parlar de les comoditats que gaudim quan fem les vacances a fora: normalment es tracta d’un apartament més aviat justet, o d’una casa que disposa de menys comoditats i serveis que l’habitatge habitual, o d’uns hotels que no sempre són els ideals, o d’uns càmpings que... deixem-ho, jo no vaig mai de càmping. Evidentment parlo del 99.99% de la població; sempre hi ha aquell 0.01 per cent que es pot permetre el luxe de viatjar a base d’un gran luxe i sense reparar en despeses.

Potser hauríem de començar aclarint un parell de coses. La primera: es poden fer vacances sense moure’s del lloc de residència habitual. Si hi fa calor, hi ha uns aparells elèctrics que et resolen fàcilment el problema. La segona: es poden fer vacances viatgeres durant tota la resta de l’any. Per circumstàncies que no vénen al cas jo ara tinc una certa tendència a passar el mes d’agost a Sarrià. Em puc permetre el luxe de no marxar quan marxa tothom i evitar-me així les grans aglomeracions estiuenques, les interminables cues a les carreteres, als aeroports, als trens, als restaurants, als museus, a tot arreu.

Això sí, puc marxar de viatge durant la resta de l’any, quan la majoria no ho pot fer. És a dir, a mi no em veureu mai fent el turista (poc que m’agrada aquesta expressió!) durant les vacances oficials o aprofitant aquells ponts tan nostrats! En aquest aspecte reconec que sóc un privilegiat. Ara mateix ja tinc mig emparaulat un viatge, mig de lleure, per a la primera setmana d’octubre, uns dies que ni són pont ni són vacances.

De totes maneres, encara que l’agost te’l passis a casa sempre et queden les escapades més o menys curtes i improvisades. La setmana passada en vaig fer dues, totalment diferents l’una de l’altra, en tots els aspectes.

Un dia vaig anar a l’Empordanet: Calella i Llafranc atapeïts de gent i sense lloc on deixar el cotxe, dinar amb reminiscències planianes al carrer Estret de Palafrugell, cervesa a mitja tarda al davant de la platja de Sant Antoni de Calonge, tocant a Palamós. Vaig pujar també al Far de Sant Sebastià, una de les millors vistes de la Costa Brava. Uns indrets fantàstics però... no durant juliol i agost.

El contrast. Un altre dia vaig ser a la Garrotxa, concretament al poble de Sant Esteve de Llémena (Sant Aniol de Finestres). Situat en ple Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és un lloc molt agradable i tranquil. Pel meu gust, potser massa tranquil i tot; no pas per anar-hi a passar el dia però sí per viure-hi tot l’any.

I sense que serveixi de precedent aquí hi trobareu publicitat. Es tracta d’un excel·lent anunci que ja fa un parell de mesos que es passa per televisió. Penso que per una vegada que en fan un de bo val la pena deixar-ne constància. Això sí, si jo fos resident o visitant assidu de Formentera potser no m’agradaria gaire que se’n parlés tant. Es comença volent descobrir el lloc on s’ha filmat l’anunci i es corre el risc de que s’acabi espatllant una idíl·lica destinació turística on, per cert, encara no hi he estat mai.

11 comentaris:

Rosalita ha dit...

Doncs sí, ets un privilegiat per poder fer vacances fora de temporada. Això de pagar el doble, fer cues a tot arreu i trobar-te tot quisqui, és una desgràcia. Jo aquest any és el primer en sis anys que les faig al juliol, i s'ha de dir que si treballes per un altre, l'agost és un mes de semivacances... A més, s'està la mar de bé fent vida aquí quan tothom és fora, i t'estalvies la depressió postvacacional del setembre!

Rosalita ha dit...

PD. només cal veure el dia i l'hora en que estic llegint el Radar. (El primer dia de l'any que m'ho permeto eh!)

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Certament, el juliol i l'agost són els pitjors mesos per gaudir de la Costa Brava, tot està pleníssim. De tota manera, tal com està el panorama econòmic la gent d'aquí no ens podem queixar. Sort que ve gent, d'altra manera, sense els ingressos de la construcció, ho tindríem ben fotut...

Miquel ha dit...

Ves per on, l'altre dia també vaig estar a Sant Aniol de Finestres, el problema però va ser que ens haviem equivocat ja que el pla era anar a Sant Aniol d'Aguja... Al final vam haver de fer la volta per Olot per arribar-hi. Suposo que es podria dir que vam "fer el turista rural"per un dia.

Miquel Saumell ha dit...

Rosalita,
Esto... no et cansis gaire i... no llegeixis el Radar en hores de feina. El dia que en comptes de treballar per un altre ho facis per tu mateixa, potser no t'agradarà que els teus empleats llegeixin el Radar en hores de feina, noesiérto?

Clara,
També tens raó, les aglomeracions sempre tenen una doble lectura.

Miquel,
Doncs sí, jo que sóc cada dia més contrari al concepte de “turista” en contraposició al concepte de “viatger”, reconec que el turisme rural també té alguna vessant positiva.

Rosalita ha dit...

Miquel, tu saps el què he currat GRATIS tot aquest any. Una petita amortització de la pringada a l'estiu en hores baixes, no només no perjudica a l'empresa, sinó que segons com ho miris li pot sortir a compte, pq estic més contenta, i més fresca per quan arribin les hores dures. Jo quan he tingut gent al càrrec sempre els he dit que en aquestes feines en que anem per resultats i no per hores, s'ha de patir i assumir-ho quan toca, però també t'ho has de recompensar després. Sinó, et cremes abans d'hora

Miquel Saumell ha dit...

Rosalita,
1/ M'has convençut del tot.
2/ Si quan dius que estàs "més contenta" és perquè, suposo que entre altres coses, has llegit el Radar, a mi això encara em deixa més satisfet. Jo al Radar només cobro amb satisfaccions com aquesta ja que en dinersw, de moment, ni un euro.
3/ Si et paguen per resultats i no per les hores que hi passes per aconseguir-los, encara et dono més la raó.

Aleix ha dit...

Així, ja fas vacances --em sento dir darrerament--. I on vas? Faràs alguna cosa?

Home, fer, el que és fer, sempre faig. Tinc la sort de no avorrir-me. El que em reventa són aquesta mena d'expressions que equiparen pausa estival amb viatge. Totalment d'acord amic Saumell. Que hi ha molt per conèixer a casa nostra i és el que penso fer jo: Costabrava i Pirineus.

La pega és que a tot arreu i ha un fotimé de gent, d'aquí i de fora. No tots tenim la teva sort de poder triar èpoques menys enllaunades. ;-)

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia Aleix,
Només per aclarir-te que jo a la teva edat tampoc ho podia fer però amb els anys et vas organitzant les coses al teu gust.
Que et provi força pels Pirineus i la Costa Brava!

Anònim ha dit...

Molt bon apunt. Però només comentar que si se saben buscar els llocs... Personalment, des que ja no sóc autònoma, em veig obligada a fer les vacances quan les fa tothom i... No mencionaré noms... Però a l'Empordanet encara hi ha caletes buides. Tot just en vinc i hi he estat com una reina.

Records des de Montjuïc!

Miquel Saumell ha dit...

Montse,
Content de retrobar-te per aquí, però no tant content de que tinguis pràcticament abandonada la llibreta grisa. Espero que només sigui una interrupció temporal.
I sobre les caletes que dius tens raó però millor no especificar, no fos cas que l’any vinent, quan hi anessis, ja no t’hi trobessis com una reina...