.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 7 de setembre del 2010

A Catalunya hi ha un conflicte lingüístic (1)

Per més políticament correcte que es vulgui ser, negar que a Catalunya hi ha un conflicte lingüístic és al meu entendre negar una evidència. Diguin el que diguin els polítics, siguin del partit que siguin, a Catalunya patim un conflicte lingüístic de primera magnitud. Admeto que definir-ho com a patiment potser és una mica exagerat ja que no tothom ho viu amb la mateixa intensitat. Diguem que en sentir-se clarament discriminats alguns ciutadans pateixen un veritable problema que van sortejant com poden, i per a uns altres aquest és un assumpte que els rellisca. Però això no vol dir que el problema no existeixi. I com que hi ha molta gent que s’entesta en negar el problema és bo recordar-lo de tant en tant, no fos cas que amb la nostra desídia tots plegats acabéssim col·laborant, ni que només fos per omissió, a l’empobriment cultural del país, acceptant com a xaiets que Catalunya s’acabi convertint en el país monolingüe de facto que voldrien alguns. Només cal sortir al carrer, obrir els ulls i parar l’orella per adonar-se que a Catalunya hi ha una llengua clarament dominant i una llengua de segona, tot i que a nivell legal ambdues són llengües oficials. Demà concretarem una mica més i parlarem de l’actitud d’un determinat segment de la nostra societat que té una estranya fixació en contra d’una de les dues llengües oficials de Catalunya.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

tens raó, més que "a Catalunya hi ha un conflicte lingüístic" hauríem de dir, potser: "a Catalunya HI CONTINUA HAVENT un conflicte lingüístic", però m'esperé a demà pel que em penso que en pots dir.

Ferran Porta ha dit...

En línia amb el comentari de la Clídice...

Miquel Saumell ha dit...

Clidice i Ferran,
La puntualització és molt escaient i... demà ja veurem per on sortim.

Anònim ha dit...

Alguna cosa tindrà a veure en l'empobriment cultural la pluja de centenars de milions d'euros que cada any s'aboquen i que omplen els sotans de llibres que mai seran llegits.

I la pregunta fonamental, els que volen defensar la cultura catalana, la castellana, o la esquimal, perquè no ho fan amb els seus diners?

Perquè no ens deixen en pau d'una vegada?

La lectora corrent ha dit...

Sempre que hi ha dues llengües en contacte hi ha conflicte lingüístic. Però on es que no hi ha conflictes de qualsevol mena? Una altra cosa és com es tracten els conflictes.

I una altra, com veuen des de fora de Catalunya el que passa aquí. Sembla que ens mirin no amb una lupa, sinó amb un microscopi i que facin servir una tinció que només deixi veure els conflictes i que fins i tot tenyeixi de conclicte situacions que no en són, de conflictives.

No m'agrada donar referències del meu bloc, perquè sembla que en faci propaganda, però l'any passat vaig escriure una cosa sobre els models per predir la mort d'una llengua, que va explicar a Barcelona un físic gallec lletraferit, Jorge Mira:
http://tinyurl.com/y5dmnxn

Miquel Saumell ha dit...

Mercè,
Gràcies pel comentari. Com bé dius, més que els conflictes en sí és com es tracten. Per posar només un exemple tinc la sensació que a Suïssa, un país lingüísticament més complex que el nostre, aquests temes els tracten molt millor que aquí.