.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 30 de setembre de 2010

Els piquets

Segons el diccionari que tinc més a mà, un piquet és un grup poc nombrós de persones que, en una vaga, una revolta, etc., s’ocupa d’impedir que altres entrin al treball, vagin a votar, etc. Segons va dir ahir mateix per justificar aquesta mena de piquets el senyor Josep Maria Álvarez, secretari general d'UGT, el dret a no fer vaga no existeix. Si el senyor sindicalista no ens enredés, és a dir, si realment el dret a no fer vaga no existís o, dit en altres paraules, si fer vaga fos una obligació per a tothom, piquets que impedien que altres entressin a treballar com els que es varen veure ahir complirien una funció social i serien respectats per la societat. Però tots sabem que el senyor sindicalista ens enreda, tots sabem que la vaga només és un dret, no una obligació, i que els poders públics han de garantir tant el dret a fer-ne com el dret a treballar de qui no en vulgui fer.

En els seus orígens, en una societat molt desinformada on les notícies es transmetien amb una lentitud impensable avui en dia, i amb un percentatge important d’analfabetisme entre la població, quan es convocava una vaga els piquets tenien com a missió la d’informar als treballadors. Llavors els piquets tenien la seva raó de ser. Però un segle més tard la figura del piquet no té cap justificació, a no ser que acceptem que la missió d’un piquet sigui la coacció pura i dura mitjançant l’amenaça, l’extorsió i la violència contra els treballadors que volen treballar, com en realitat passa sempre que es convoca una vaga.

Una vegada més ahir molts piquets es van passar de la ratlla. Ahir, sota el paraigües del sindicalisme, hi va haver molta delinqüència mafiosa pels carrers de les ciutats i als polígons industrials. Parlo de siliconar els panys de les empreses, trencar vidres, sabotejar serveis, punxar rodes de vehicles, cremar-los, agredir treballadors i, en definitiva, impedir el dret al treball. Els legisladors s’haurien de plantejar molt seriosament i d’una vegada per totes quin paper han de tenir els piquets sindicals en ple segle XXI, i delimitar molt clarament per llei els límits de les seves atribucions. Mentre no ho facin, els legisladors hauran d’acceptar la seva quota de responsabilitat, potser no per acció però sí per omissió.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb la vaga passa com amb les eleccions, que a tothom li ha anat molt bé. La Vaga: Un èxit! L'èxit d'una vaga s'assoleix quan s'assoleixen els objectius. La convocatòria pot haver estat un èxit, segons es miri, però si no aconsegueixen resultats pragmàtics, és un fracàs. I ho serà. El que hauran conseguit és estalviar uns quants sous a les empreses. Per cert, els sindicalistes alliberats, feien vaga o eren esquirols? Miquel, perdona, ja et deixaré tranquil uns quants dies.

Anònim ha dit...

AHIR EN EL BARRI DE SAN ANTONI,ELS ANTI-SISTEMA,ERAN REBUTS PELS PIQUET-SINDICALS,AMB "BRAVOS COMPAÑEROS" QUANT AMB ELS SEUS GOSSOS VAN ENTRAR EN PLAN "DESTROYER" A LES CARPAS QUE FAN DE MERCAT,VA SER ESGARRIFOS....I ARA VINGA DIR QUE NO I TENEN RES A VEURE....
JUGANT AMB BCN.

Anònim ha dit...

Trobo molt encertat el que dius en el teu post d’avui. La única cosa a comentar, i només de passada, és que pot ser no cal modificar les lleis, si s’aplica amb rigor les que ja hi ha. Si una persona fora del context de una vaga crema un vehicle de la policia o de una altre persona, o es carrega els aparadors de les botigues a ben segur que tractaran d’enxampar-lo i li aplicaran el codi penal. Si, fora del context de una vaga, a un grup de persones que impedeixen a altres de forma violenta fer el que volen fer, probablement si la policia els veu els aplicaran també el codi penal. Si fora del context de una manifestació de caire polític, sindical esportiu etc.... un grup de persones decideix tallar la Gran Via de Barcelona, a ben segur que alguna cosa farà la policia per evitar-ho.
Per tant a mi em sembla que si comencéssim per aplicar aquelles lleis que ja tenim altre gall ens cantaria. Però malauradament hi ha excepcions a les lleis que s’han permès durant molt temps, sobre tot en el que fa referència a la pretesa defensa dels drets impulsades per les esquerres, o per grups esportius victoriosos. No ho hauríem de haver permès mai, des del primer dia.
Sarrianenc

Miquel Saumell ha dit...

Ramon,
Els sindicalistes alliberats que van fer de piquets al matí i van anar a la mani de la tarda no poden pas dir que van fer vaga. No crec pas que els descomptin res a la nòmina.

Oliva,
També penso que ambdós grups anaven bastant d’acord tot i fer veure que no es coneixien.

Sarrianenc,
Ben vist, però el fotut és que els que manen a la policia en el fons veuen amb bons ulls els anti-sistema i els okupes. Però això ja se sabia abans de ser nomenats, així que la culpa potser és de qui els va nomenar. O sense el potser.

Ferran Porta ha dit...

Quina merda de país, quina merda.