.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 24 de setembre de 2010

Els serveis mínims del senyor Nadal

Quan es convoca una vaga el govern decreta uns serveis mínims de transport, que de vegades es pacten amb els sindicats i de vegades no. De cara a la vaga del dia 29, a Espanya s’han pactat uns determinats serveis mínims, i a Catalunya se n’han pactat uns d’inferiors. Preguntat el responsable de mobilitat de la Generalitat, el senyor Nadal, dels Nadal de Girona, sobre les raons d’aquesta nova discriminació que pateixen els catalans, ell ho ha justificat amb l’argument que a Catalunya existeix un acord entre el govern i els sindicats, intueixo que no escrit, que garanteix el compliment efectiu dels serveis mínims establerts en jornada de vaga, afegint que a Espanya això no passa i sovint els serveis mínims no es compleixen. En altres paraules, que els serveis mínims de Catalunya van a missa, i això és una garantía que els ciutadans han de valorar molt positivament. Deixem-ho aquí.

La setmana passada hi va haver una vaga a l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat, és a dir, una empresa molt relacionada amb la gestió pública del senyor Nadal. Els serveis mínims no es van complir degut als sabotatges d’uns sindicalistes que possiblement no estaven al cas d’aquell suposat pacte al que es referia el responsable de mobilitat de la Generalitat. Milers de persones es van quedar penjades a les andanes de les estacions esperant uns trens que havien estat anunciats però que mai no passarien. No hi ha constància que la Generalitat hagi presentat denúncia contra els sabotejadors dels serveis mínims, ni tan sols que les cúpules sindicals els hagin desautoritzat. No cal ser molt perspicaç per saber qui sempre acaba pagant les conseqüències d’aquesta mena de sabotatges sindicals.

Davant de preses de pèl com la del senyor Nadal no deixa de sorprendre que encara hi hagi qui asseguri que aquesta colla d’incompetents tornaran a merèixer el seu vot, tot per tal d’evitar que tornin les dretes. Tenim els governants que ens mereixem.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

Mani qui mani "els Nadal de Girona" sempre tocaran poder, que ja tenen el personal prou ben situat, una pràctica molt estesa en certes famílies catalanes dedicades a la política. Com diu mon pare, quan seuen a taula sembla el Parlament allò. Al final sempre em pregunto si no veuen que també som capaços d'adonar-nos que se'ns rifen.

Només cal veure la cara que fan alguns en aquest vídeo

Artur ha dit...

Els únics sindicalistes condemnats foren els que van envair les pistes de l'aeroport del Prat. Els danys, perjudicis i inconvenients causats a materials i persones mai han estat ni valorats ni imputats al sindicats. Els piquets informatius explicant de forma fefaent com actuen aquests explotadors

Vida quotidiana ha dit...

Crec que el que s'han pactat són els serveis màxims. Els mínims són els que com molt bé comentes vam veure fa uns dies a la línia de Sarrià.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
No ho limitis a Catalunya. A Espanya passa més o menys al mateix. I a Corea del Nord també.

Artur,
En aquest aspecte aquí estem com al tercer món, però fixa’t que quasi ningú es queixa, en una actitud molt pròpia del tercer món.

David,
Sempre es dóna per fet que com a màxim hi hauran els serveis mínims, com si tota la resta de treballadors que no cobreixen els serveis mínims decidís afegir-se a la vaga. Però tots sabem que això no és pas veritat. Solució adoptada per alguns dels meus clients: van treballar dissabte en comptes de fer-ho el dia de vaga, i així s’eviten problemes amb els piquets coactius.