.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Okupes vs. propietaris

La propietat privada constitueix un dels pilars de la democràcia. Se’m fa difícil d’entendre que una persona que es consideri demòcrata, demòcrata sense estranys adjectius, es pugui declarar en contra de la propietat privada. Per la mateixa raó, se’m fa difícil d’entendre que un demòcrata pugui posicionar-se a favor del moviment okupa, que vindria a ser com una mena d’antítesi de la propietat privada. En aquest país afortunadament vivim en un règim democràtic i tenim unes lleis que, almenys sobre el paper, protegeixen la propietat privada. Els poders públics han de protegir les persones, això és més que evident, però també han de protegir les nostres propietats. Per això els paguem.

No tinc ni he tingut mai una segona residencia però si en tingués una no m’agradaria gens arribar-hi un divendres al vespre i trobar-me-la okupada. Els okupes justifiquen les seves okupacions amb l’argument que les lleis suposadament els garanteixen un lloc per viure, però s’equivoquen d’objectiu quan pretenent traslladar la responsabilitat d’aquesta suposada garantia a les persones particulars. Un particular no té cap obligació de garantir el dret a l’habitatge d’un okupa i, per tant, els okupes no tenen cap dret a okupar-li la seva propietat. Però si a pesar de tot l’okupen, tota vegada que es tracta d’un acte clarament delictiu les autoritats els haurien de poder fer fora immediatament, i demanar-los les responsabilitats que toquin pels danys causats durant l’okupació.

No s’entén que massa sovint s’han d’esperar mesos i fins i tot anys a que els jutges donin la llum verda per alliberar un edifici okupat, i dels danys causats ni se’n parli. La trista realitat d’avui en dia és que als efectes pràctics els okupes tenen més protecció dels poders públics que els propietaris de l’edifici okupat, i una mínima dosi de sentit comú ens diu que això no pot continuar així. Si per fer-la més efectiva s’ha d’endurir la llei que regula els desallotjaments dels okupes, a què esperen per fer-ho?

5 comentaris:

Clidice ha dit...

Entenc el teu punt de vista, que comparteixo en bona part. Les lleis són per a ser complertes, el mal és que si hi ha un estament que necessiti una bona repassada és la judicatura i tot el sistema judicial. Però, és clar, això no és bo per als de dalt que aprofiten les escletxes del sistema i els okupes també ho fan.

Tot i que, honestament, no creus que caldria legislar contra l'especulació i l'acumulació de propietats? vull dir que estem en un moment que potser ens cal mirar la societat que tenim i decidir si continuem fent més gran la rasa entre els de dalt i els de baix o ens arremanguem en fer una societat menys agressiva. Al cap i a la fi tot allò de més que es tingui per dalt sempre ve d'una disminució dels de baix.

Per si tens una horeta, no sé si coneixes aquesta conferència

Anònim ha dit...

A LA PL.IBIZA,TENIM DUES CASAS MODERNISTES OCUPADES,ES EVIDENT QUE LA PROPIETAT VOL EL SEU DETERIORAMENT PER AIXWCAR PISOS,MENTRES TANT LA NOSTRE,CONCEJALIA NO FA RES PER FRENAR AQUESTA VERGONYA,ES D' AQUELLES DE "PIQUETA,CAIXA,COBRO"...AIXI VA AQUESTA CIUTAT,AMB AJUNTAMENTS "TOLERANTS"....
JUGANT.

Artur ha dit...

Crec que als "okupes" no els interessa la vivenda sinó la lluita contra la societat oberta i tolerant que és la nostra societat occidental. Ells en diuen "la lluita contra el capitalisme" però el que realment odien és la Llibertat i la capacitat de decisió individual. Ells volen dirigir-nos i esclavitzar-nos a la seva veritat. Nosaltres només volem ser lliures: "vive y deja vivir"

Vida quotidiana ha dit...

Miquel,

Estic tant d'acord amb tu que acabo de compartir aquesta entrada teva en el mur del Facebook d'en Xavier Sala i Martin. Et mantindré informat :-)

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Sobre la repassada que necessita el nostre sistema judicial, 100% d’acord amb tu. I sobre l’acumulació de propietats que dius, estaria d’acord que es gravés especialment tot el que no sigui l’habitatge habitual. Sempre seria millor això que congelar les pensions o no poder aplicar la llei de dependència per manca de recursos com ens diuen ara des del govern. I sobre el terme "especulació" hi hauria molt a dir doncs segons com es miri algú proposaria tancar la borsa. Amb tots els seus inconvenients, jo prefereixo una economia de mercat, que inclou també acceptar l’especulació, que no és altra cosa que comprar a 100 pensant que podràs vendre a 102, tal com fa un botiguer. Això sí, adaptant els impostos a les diferents figures de l’especulació.

Oliva,
Segur que amb el tema dels okupes hi ha casos de tota mena, i no dubto que en alguns casos hi pot haver alguna complicitat entre els okupes i els propietaris. Però no crec que aquesta sigui la norma.

Artur,
És molt possible que alguns okupes es facin aquest plantejament, però no m’atreviria a assegurar que tots pensen igual. De fet, intueixo que a alguns fins i tot els fa mandra pensar.

David,
Bé, encara que no coincideixo al 100% amb en XSM acostumo a estar molt d’acord amb molts dels seus plantejaments.