.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Una Catalunya independent i comunista?

Encara que pugui semblar estrany, intueixo que a les properes eleccions al Parlament la suma d’escons dels partits que es defineixen com independentistes (Esquerra, Reagrupament, Solidaritat, etc.) serà menor que els escons que actualment té Esquerra. I amb això no estic dient ni molt menys que el moviment independentista a Catalunya vagi a menys. Tot plegat és molt més senzill. El moviment independentista és creixent però alhora és cada dia més transversal. Fins fa com qui diu quatre dies declarar-se independentista era gairebé sinònim de ser d’esquerres. Avui d’independentistes n’hi ha de tots els colors polítics, i jo hi afegiria que això és un signe de normalitat. De tots els partits que es presenten a les eleccions el que té més independentistes és Convergència, sense que aquest partit s’hagi definit mai com a partit independentista. Fins i tot es pot ser votant habitual del PP i tenir clar que es votarà “sí” en un eventual referèndum per a la independència de Catalunya; jo en conec més d’un.

Però de vegades a la política hi passen coses molt estranyes, sobretot quan es comença a intuir que els resultats electorals et poden ser adversos. Un exemple. Per mirar de treure un resultat electoral mínimament presentable, Laporta, que jo sempre havia pensat que era un liberal, ha pactat ara amb el PSAN, que es defineix literalment com un partit obrer, comunista, d’àmbit nacional català, que es proposa la impulsió i la direcció política de la lluita de la classe obrera, al capdavant de les altres classes populars, per la destrucció dels estats burgesos que les oprimeixen i per la construcció, en una Europa socialista, de l'Estat Socialista dels Països Catalans, com a pas cap a la societat comunista. Un discurs tronat, antiquat i profundament antidemocràtic aquest del PSAN, i se’m fa difícil d’entendre que algú mitjanament intel·ligent com en Laporta pugui pactar amb un partit que té com a fita la societat comunista un cop destruïda la societat democràtica actual.

Per aquells benintencionats que tant insisteixen en que per tenir més força tots els independentistes haurien d’anar junts a les eleccions, aquesta entesa entre el partit laportista i els comunistes del PSAN els hauria de fer obrir els ulls d’una vegada per totes. L’existència d’aquest pacte hauria de ser l’argument definitiu per canviar d’estratègia. Alguns, intueixo que la majoria, tenim molt clar que si el peatge d’una Catalunya independent és el comunisme, aquesta independència no ens convé gens ni mica. Independència a qualsevol preu, no. Tot té un límit.

8 comentaris:

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

Molt interessant. Coincideixo amb tu en moltes coses.

El pacte Laporta-PSAN està confirmat?

Pel que fa a la ideologia política d'en Laporta, mai l'he sentit dir res que no sigui la independència. Ni comentaris liberals, ni progressistes, ...

Ara, pel PSAN, aquesta via al comunisme que passa per algú identificat amb requalificar terrenys, fitxatges milionaris, acords televisius és una mica ridícula.

Anònim ha dit...

No em caldria ni dir res, però vull tan sols dir que hi estic d'acord, perquè ho sàpiga qui no em coneix.

Clidice ha dit...

Bé, poca cosa més toca a dir que allò de "i embolica, que fa fort!". Que passis un bon dia.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi, Ramon i Clidice,
Moltes gràcies. López Rodó, un conegut ministre de Franco, ja va dir fa molts anys que "la política hace extraños compañeros de cama". I ho va dir quan a Espanya només hi havia un partit polític. Un home amb visió de futur en LR.

Miquel ha dit...

Crec que el pacte del què parles és una qüestió temporal que ha succeït degut a la situació actual. No crec que Laporta vulgui una Catalunya comunista, però si que crec que li agradaria veure l'independentisme unit sota les mateixes sigles abans d'aconseguir la fita final. Ara bé, el mode d'aconseguir aquest ampli consens també se'l i podria criticar.

Miquel Saumell ha dit...

Miquel,
Segueixo pensant que els que pretenen que tots els independentistes han d’anar units sota les mateixes sigles s’equivoquen d’estratègia, però també hi ha qui diu que qui està equivocat sóc jo. Als toros d’això en dirien "división de opiniones".

Dani ha dit...

Jo tampoc entenc què ha portat al PSAN a unir-se amb en Laporta, de tota manera Miquel, si la teva por és que es proclami una societat comunista per a les properes eleccions, crec que pots estar ben tranquil... A mi encara em fan més por diversos personatges obscurs que s'han posat en aquests nous partits.

Una altra cosa que no entenc és que, com bé tú dius, CiU és el partit que té més independentistes. M'ho crec perquè en conec molts. Però és una cosa que mai entendré. Mas està demanant un concert econòmic que sap que no li donaran ni de conya, sembla que vulgui desgastar els catalans en un altre atzucac agonitzant com el de l'estatut? Realment CiU és una opció independentista? En aquest moment històric en que hem intentat reflotar l'autonomisme i fins i tot el federalisme amb resultats insultants, té algun tipus de sentit no posicionar-se?
Hem de seguir jugant a canviar cromos amb el govern central?
Si és que si que ho diguin i si és que no també, però crec que l'ambigüitat genera molta desconfiança...

Miquel Saumell ha dit...

Dani,
Això de l’acord amb els comunistes no és por sinó lògica estranyesa per un pacte anti natura, es miri com es miri.
Sobre l’estratègia d’en Mas només el temps ens dirà si és la correcta. Estic d’acord amb tu i així ho vaig escriure no fa gaire que això del concert és només per marejar la perdiu, però Mas potser busca precisament aquesta resposta negativa d’Espanya per tenir l’excusa perfecta per fer altres plantejaments sobiranistes més agosarats. I mentrestant, mentre al Parlament no hi hagin 68 diputats disposats a votar una declaració unilateral d’independència, és evident que només queda l’opció d’anar canviant cromos, com fan els bascos.