.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 23 de desembre de 2010

Per què en diuen copagament?

La confusió tan generalitzada que hi ha sobre l’origen del diner públic no deixa de cridar-me l’atenció. Hi ha persones que tot i pagar regularment impostos actuen, i vull pensar que ho fan de bona fe, com si el diner públic que l’administració utilitza per invertir en serveis i infraestructures provingués d’algun mecenes desconegut. O potser es pensen que el diner públic ens cau directament del cel. D’aquesta confusió inicial se’n deriven altres confusions. Una de les més clàssiques diu que la sanitat pública fins ara ha sigut de franc, i això més que una confusió és una falsedat, com si la sanitat no la paguéssim ja nosaltres via impostos. Hi ha governants que consideren que els seus administrats són una mica curts de gambals, o almenys així ens tracten quan ens diuen que la sanitat és gratis. Doncs bé, a partir d’aquesta falsedat, tan estesa com interessada per part d’alguns, surten uns polítics que ens plantegen la possibilitat d’establir quelcom que ells anomenen copagament de la sanitat, com donant a entendre que fins ara no pagàvem res i que, amb el copagament, el cost d’una part dels serveis sanitaris públics l’haurà d’assumir l’usuari. Però quan els governants afirmen que fins ara la sanitat era de franc estan dient una falsedat, i a partir d’aquí tot el plantejament teòric que fan sobre el copagament queda desautoritzat. Per què en diuen copagament de l’encariment d’uns serveis que ja estem pagant en la seva totalitat? I dit això, no em semblaria pas malament que per ordenar una mica la demanda sanitària pública se’ns cobrés alguna cosa, especialment quan la demanda no està justificada. Però això sí, que no en diguin copagament.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

No es pot dir més clar. Que tinguis un Bon Nadal.

Anònim ha dit...

Miquel, tens tota la raó.
Bones festes.
Sarrianenc

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Totalment d'acord però la despesa sanitària anirà 'in crescendo' si tenim en compte l'envelliment imparable de la població. Crec que la millor manera d'estalviar només és una: apostar fermament per la PREVENCIÓ de la malaltia i la discapacitat, en la mesura que sigui possible. Per aconseguir-ho, és necessari pensar en clau de futur i no només en funció dels interessos partidistes del moment. A veure quin Govern ho entén, això. Bones Festes!

Anònim ha dit...

El que ha de fer el govern català és no deixar que volin els 22.000 milions d'euros del dèficit fiscal. Llavors no tindríem cap problema d'aquesta mena, ja que no caldria que l'usuari pagués un extra cada cop que va a visitar-se.
Quin terme li hauríem de posar, doncs, al que ara anomenen copagament? Potser seria més correcta "pagament addicional", no?

Miquel Saumell ha dit...

Clidice, Sarrianenc, Clara i Albert,

Gràcies pels comentaris, i aprofito per desitjar-vos també un molt Bon Nadal. I els canelons de Sant Esteve que no faltin!

Però no tanco encara la barraca, demà comentaré la sentència contra el català.

Miquel Saumell ha dit...

Com molt bé diu el twitter del Vigilant del Far fent referència a aquesta entrada, no és copagament, és suplement, complement, afegit, sobrecreix, additament, extra, plus, perllonga...