.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 28 de desembre de 2010

La samarreta

Em sembla molt correcte que el Barça intenti treure el màxim rendiment econòmic de la seva samarreta, però ja no em sembla tan correcte la manera que ha utilitzat la junta directiva de l’entitat per explicar l’acord econòmic amb la Qatar Foundation. El Barça és una entitat privada i com a tal pot fer el que vulguin els seus socis sempre que es respecti la llei. Però queda un pèl ridícul que des de la junta s’intenti justificar la publicitat de Qatar barrejant-hi arguments pretesament solidaris que ni els seus membres es creuen. Tot plegat és molt més senzill, el Barça necessita diners i els busca allà on pot. La decisió d’embrutar la samarreta és exclusivament econòmica. Unicef no pagava res i aquesta fundació de Qatar diuen que pagarà molt, així que esquinçar-se ara les vestidures com fan alguns no té gaire sentit.

El Barça és un club de futbol i no les germanetes dels pobres, però hi ha qui encara confon aquest club amb una ONG. Que Qatar té un règim polític difícilment homologable amb una democràcia tampoc no és cap secret per a ningú. Però cal recordar que la junta anterior del Barça va demanar permís als socis per embrutar la samarreta sense concretar-se’n l’anunciant, tot i que llavors es pensava en una publicitat provinent d’estaments oficials de la Xina, un país que tampoc és precisament un exemple de democràcia. Llavors els socis del Barça no hi van posar objeccions, però finalment no es va arribar a cap acord amb els xinesos i el tema de la publicitat va quedar autoritzat però momentàniament aparcat. Ara la junta actual només ha fet ús d’aquella autorització.

Per cert, el Barça no és més que un club, només és un club més que, com els altres clubs, aviat portarà propaganda de pagament a la seva samarreta. Els clubs necessiten diners i, si hi ha algú disposat a pagar generosament, aquestes entitats es deixen estimar per qui sigui. Alguns diuen que l’Espanyol, per exemple, mitjançant la publicitat d’una casa d’apostes fomenta la ludopatia. Potser sí, no ho discuteixo, de la mateixa manera que la pròpia Generalitat fomenta la ludopatia amb els seus jocs i apostes públics. I potser amb els beneficis obtinguts pel joc finança el departament de deshabituació del joc que hi ha a l’hospital de Bellvitge. Vaja, que de coherència tampoc anem massa sobrats. Doncs bé, el Barça que diuen que és exemple de tantes coses ara farà propaganda d’un país que no es pot posar d’exemple de gaires coses, petrodòlars al marge. Com dèiem, de coherència ben poca a tot arreu.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sempre he pensat que el Barça és un club gran i,fins i tot, potser un gran club, però això del "més que un club" crec que ho varen inventar uns marits per fer creure a la dona, que es quedava a casa esperant-lo, que ells anaven a lluitar, fent país, tot veient un simple joc.

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

Totalment d'acord.

Un dia una persona no gaire amant del futbol en va fer un comentari sarcàstic:

Què tenen en comú el Barça i Qatar? La enorme diferència salarial entre els que més guanyen i els que menys guanyen.

Suposo que per això Dinamarca o Suècia no es poden permetre determinats patrocinis.

Miquel Saumell ha dit...

Ramon i Jordi,
Gràcies, veig que avui coincidim bastant.

jordir ha dit...

Encara que amb molt de retard voldria afegir el meu comentari:
No se si el Barça es mes que un club encara que sona be i es el "meu" club.
Es difícil que qui no ho visqui en primera persona ho pugui entendre perquè es difícil fins i tot d'explicar però es com intentar explicar que ets d'un país i no d'un altre...
Anant al tema si que es curiós que no he gaires comentaris quan a un equip el patrocina un renta vaixelles o una casa d'apostes, en canvi ens "l'agafem amb paper de fumar" quan es "algo" de casa.
Tal i com vaig dir al meu blog hauríem de renunciar al vol Barcelona- Qatar operat per Qatar Airways perquè ens acosta a un país dolent????
Si demà un Emirat ve a Catalunya i diuen d'invertir en un hotel o una empresa o el que sigui, hem de dir que no??? perderem els nostres principis o senzillament serem pragmàtics.
Sinó ull, hi ha pocs, molts pocs països al mon i encara menys empreses que siguin "prou dignes de la samarreta del Barça...

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Unes reflexions plenes de sentit comú. Gràcies.