El millor que podria passar a can CiU és que Jordi Hereu repetís com a candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona, i ho dic molt convençut que amb Hereu de candidat Xavier Trias tindria pràcticament assegurada l’alcaldia, així que si jo fos el responsable de la campanya electoral de Trias procuraria fer-me el despistat i no parlar malament d’Hereu, no perquè no s’ho mereixi, que s’ho mereix de sobres, però no fos cas que el senyor Zaragoza, o el senyor Iceta, o el senyor Montilla, o els que decideixin aquestes coses, si rebessin molts informes negatius sobre l’actual alcalde canviessin d’opinió i foragitessin Hereu per posar-hi una altra persona amb més cara i ulls i amb alguna possibilitat de revalidar l’alcaldia pels socialistes (Hereu sembla que no en té cap), i ho deixo aquí que ara veig que en aquest article no hi he pogut posar cap punt perquè m’ha saltat del teclat la tecla del punt i els dos punts, i si continués per aquest camí potser algú es podria ennuegar, i tampoc és això, tot i que una bona part dels que votem a Barcelona coincidim en dir que després de trenta-dos anys seguits de govern socialista un canvi de color polític a l’alcaldia gairebé constitueix una necessitat vital per a la majoria dels barcelonins de tots els colors polítics, inclosos aquells que es manifesten apolítics per no reconèixer que tenen afinitats amb determinades ideologies.
"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)
divendres, 10 de desembre del 2010
Si Hereu és candidat, Trias serà alcalde
El millor que podria passar a can CiU és que Jordi Hereu repetís com a candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona, i ho dic molt convençut que amb Hereu de candidat Xavier Trias tindria pràcticament assegurada l’alcaldia, així que si jo fos el responsable de la campanya electoral de Trias procuraria fer-me el despistat i no parlar malament d’Hereu, no perquè no s’ho mereixi, que s’ho mereix de sobres, però no fos cas que el senyor Zaragoza, o el senyor Iceta, o el senyor Montilla, o els que decideixin aquestes coses, si rebessin molts informes negatius sobre l’actual alcalde canviessin d’opinió i foragitessin Hereu per posar-hi una altra persona amb més cara i ulls i amb alguna possibilitat de revalidar l’alcaldia pels socialistes (Hereu sembla que no en té cap), i ho deixo aquí que ara veig que en aquest article no hi he pogut posar cap punt perquè m’ha saltat del teclat la tecla del punt i els dos punts, i si continués per aquest camí potser algú es podria ennuegar, i tampoc és això, tot i que una bona part dels que votem a Barcelona coincidim en dir que després de trenta-dos anys seguits de govern socialista un canvi de color polític a l’alcaldia gairebé constitueix una necessitat vital per a la majoria dels barcelonins de tots els colors polítics, inclosos aquells que es manifesten apolítics per no reconèixer que tenen afinitats amb determinades ideologies
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada