.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 21 de novembre de 2011

A cinc escons d’un esmorzar

La jornada de reflexió d’unes eleccions hauria de ser el dia després i no, com estableix l’antiquada normativa electoral vigent, el dia abans d’anar a votar. Avui, dilluns, és el veritable dia de reflexió. Avui és l’endemà d’una gran derrota electoral, del tot merescuda i sense precedents. O d’una gran victòria, potser no del tot merescuda però indiscutiblement democràtica i igualment sense precedents. Tot depèn de qui s’ho miri i de com es miri. Ahir van passar moltes coses que s’han d’anar digerint amb calma. Algunes de molt previsibles i altres d’imprevisibles. M’agafo, doncs, un parell de dies de reflexió.

De moment sí que puc dir, i encara que pugui semblar contradictori ho dic amb una certa alegria, que he perdut la meva aposta. M’havia jugat un esmorzar que el guanyador superaria els 190 escons i com que només n’ha tret 186 he perdut l’aposta. Dimecres em tocarà pagar l’esmorzar a una colla d’amics. Ho faré de gust, i encara ho faria més de gust si els guanyadors no haguessin assolit la majoria absoluta. Però així és la democràcia: perquè guanyin uns han de perdre uns altres.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

M'agradaria veure com, en un acte de reflexió postelectoral, l'esquerra d'aquest país accepta la part innegable de responsabilitat de victòria de la dreta. Però molt em temo que no serà. Ja ho va dir en Ferran Torrent: "vam passar de "a las barricadas" a "a las mariscadas" i ara n'hem de pagar la factura". No sé pas si en aquests els quedarà crèdit a la targeta, però. Jo també me n'alegro que hagis perdut l'aposta, encara que penso que l'hauries pogut "perdre més".

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Exacte, l’autocrítica no forma part dels gestos polítics, i més quan ben instal·lats a l’establishment ja no recordem que abans érem a les barricades.
I sobre l’aposta, qui no es conforma és perquè no vol: a Catalunya només han pogut ser tercers. Fet diferencial!

Clidice ha dit...

Avui escoltava con "se'ns" havia descarat la senyora Sánchez Camacho, dient-li als convergents que ells, a Madrid no fan cap servei ni els volen i que ells, el PP, si que són necessaris a la Generalitat. Després llegeixo que la primera mesura del senyor Rajoy serà intervenir els comptes de les autonomies i rebaixar el sostre de despesa. Vaja, que s'auguren temps complicats per a nosaltres.

Miquel Saumell ha dit...

Temps complicats, segur que sí, però molt em temo que aquesta vegada Doña Alícia té tota la raó.