.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dissabte, 19 de novembre de 2011

Llista de mínims

Demà m’agradaria poder votar un partit que entre els seus compromisos electorals hi tingués una llista de mínims que al meu entendre és imprescindible per considerar seriosament la possibilitat de votar-lo. Dissortadament aquest partit no existeix. Uns prometen unes coses i uns altres en prometen d’altres, però cap les promet totes alhora. Amb un exemple m’explicaré millor. És de sentit comú que el vot en blanc (el vot de la gent que creu en el sistema però no en aquests partits) hauria de tenir visibilitat al Parlament, una representació democràtica. Cóm es concreta això? Tal com vaig escriure l’altre dia, ras i curt, sis per cent de vot en blanc = sis per cent d’escons buits. És a dir, el Congreso de los Diputados tindria 21 diputats menys dels que té ara, i aquests 21 escons buits representarien la ciutadania que ha votat en blanc. Una representació molt visible i que, a més a més, no costaria ni cinc al contribuent. Hi ha un partit, Escons en blanc, que ho reivindica però, dissortadament, no va més enllà, es queda amb aquest únic objectiu, molt lloable però insuficient. Els que també reivindiquem la visibilitat del vot en blanc no ens quedem aquí, pretenem algunes coses més, els mínims que dèiem abans.

Per exemple, a nivell català haurien de desaparèixer les diputacions, els consells comarcals, les encara embrionàries vegueries i els ajuntaments més petits, que s’haurien d’integrar en ens més grans i funcionals. Algunes de les atribucions de les diputacions i consells comarcals considerades essencials -moltes de les funcions que fan són perfectament prescindibles- s’haurien de poder desenvolupar des d’una simple direcció general de la Generalitat; algunes altres, des dels propis ajuntaments. Simultàniament amb la desaparició d’aquests nivells administratius s’haurien d’amortitzar centenars d’observatoris, agències, consells i organismes públics de tota mena, doncs en molts casos només serveixen per anar-hi col·locant els amics polítics d’uns i altres. És a dir, la meva proposta és que, a partir d’ara, els amics que es busquin la vida i s’espavilin pel seu compte.

Mentre això d’Espanya també ho paguem els catalans, a nivell d’estat també tenim tot el dret a dir-hi la nostra. Com que ara ja s’ha vist que, a la pràctica, la Constitución Española es pot modificar amb un parell de trucades telefòniques i una reunió de cafè, aprofitem-ho i tornem-la a modificar. D’entrada i per higiene democràtica hauria de desaparèixer el TOP, Tribunal de Orden Público, que ara s’anomena Audiencia Nacional. No deixa de ser un tribunal d’excepció que en democràcia no es justifica des de cap punt de vista que no sigui el de la continuïtat franquista en l’administració de justícia. S’hauria de tancar aquell cementiri d’elefants anomenat Senado, que només serveix per aparcar-hi els amics polítics. Per altra banda el Congreso de los Diputados podria amortitzar ja cinquanta escons, i quedar-se amb 300; la Constitución Española ja ho permet. I igual que en el cas de Catalunya, s’haurien de tancar també multitud d’organismes públics i regalies de tota mena. De ministeris se n’haurien de tancar uns quants, com a mínim tots aquells que pretesament gestionen temes ja traspassats a les autonomies. Sentit comú: l’escandalosa duplicitat administrativa existent a l’estat espanyol s’ha de retallar per dalt, allà on ja no hi ha competències per haver estat traspassades.

Subvencions: el nou govern hauria de promoure amb urgència una llei prohibint les subvencions. És a dir, en comptes d’anar fent la viu-viu com s’ha fet fins ara, d’entrada totes suprimides i, partint de zero, discutir i fixar quines s’han de mantenir per considerar-les del tot imprescindibles, com ara alguns serveis socials bàsics. Però si un intel·lectual o un artista vol cantar, pintar, escriure o fer una pel·lícula, si un empresari vol obrir un diari en català o muntar una línia aèria, si una associació privada pretén obrir un espai de dansa clàssica o museístic, la filosofia hauria de ser que per tirar endavant aquests nous projectes cadascú se’ls pagués de la seva butxaca o es busqués finançament privat. El diner públic cada dia és més escàs i s'hauria d'utilitzar per a altres coses més necessàries. Davant d’alguns casos recents de mort deguda a una aparent manca de recursos sanitaris, tècnics i/o humans, no és ètic defensar la subvenció d’una pel·lícula que, en molts casos, ni tan sols s’estrenarà al cinema.

M’estic allargant massa i m'han quedat moltes coses per dir. Fixeu-vos que tot són mesures estalviadores, i algunes molt antipàtiques i poc políticament correctes, però és el que toca d’acord amb els temps difícils que estem vivint. Quan tornin les vaques grasses, si algun dia tornen, sempre hi serem a temps de tornar-ne a parlar. Però mentre l’alternativa a aquestes mesures que es proposen sigui la de tancar escoles, ambulatoris i hospitals acomiadant, o no renovant els seus contractes, als mestres i personal sanitari, ningú amb dos dits de front hauria d’acceptar que amb diner públic s’hagin de seguir pagant totes les coses supèrflues que s’han estat pagant fins ara. Els límits de l’estat del benestar que tant ens agrada no són altres que la disponibilitat de recursos per finançar-lo. Governar és prioritzar utilitzant bàsicament el sentit comú. És una tasca difícil i actualment molt poc agraïda, però és una tasca possible. Com més aviat aterrem a la realitat i actuem en conseqüència, més aviat ens en sortirem. Posem-nos-hi ja!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

No sé si has tingut temps o ocasió per veure algun dels videos del Rick Raddatz que he estat promosionant. Avui n'he entrat dos al blog, que són més curts i crec que t'agradarien força.

http://vimeo.com/22401343
http://vimeo.com/22355216

principalment el seu concepte i objectiu: CAP & GRADE.

Clidice ha dit...

En alguna coseta no hi estaria d'acord, però n'estic en la majoria. Sobretot en la mancomunació de municipis, que 947, en el cas de Catalunya, no té ni cap ni peus. I, sí, diputacions fora, els consells comarcals redefinits, en base a la nova municipilitat sorgida de la mancomunació. Que, en aquest món, no tot és Barcelona, mestre! :)

Galderich ha dit...

L'objectiu d'Escons en Blanc és un i prou. Quan s'aconsegueixi aquest objectiu de reforma de la llei electoral pleguen. No representen cap tendència sinó els ciutadans que voten en blanc perquè malgrat ser demòcrates no veuen que cap partit de moment (i aquest de moment és molt important!) els representen.

No sé perquè dius que es queden aquí si és el seu objectiu? No volen anar més enllà perquè llavors no hi hauria consens perquè qui vota a Escons en Blanc pot ser tothom de diversa ideologia però que els uneix la democràcia i la visualització del vot en blanc a les poltrones. Quan els municipis, congresos... comencin a veure cadires buides perquè el votant està emprenyat es pensarien dues vegades les burrades còsmiques que a vegades fan.

Artur ha dit...

Totes aquestes decisions que caldria prendre, i amb les quals n'estic totalment d'acord, portarien molt d'enrenou a tots els nivells. Un govern seriós hauria de prendre'n moltes i la manca de dignitat farà que anem fent "nyaps" en tots els àmbits.

M'agrada molt la teva proposta. Hauries de llegir el programa del Partit de la Llibertat Individual (P-Lib). Et sorprendria... Jo l'he descarregat de la web d'aquest partit.

Miquel Saumell ha dit...

Ramon,
Els teus comentaris sempre són d’agrair, i vaig llegint les teves propostes.

Clidice,
Gràcies per lo de mestre, algun dia em faràs posar vermell!
A Barcelona ciutat també hi ha moltes coses supèrflues a retallar i suprimir com, per posar només un exemple flagrant de llençar els diners, aquesta tonteria de l'esquiada del 2022. Puc entendre que a Trias també li agradi anar a esquiar però no em cap al cap que en la situació límit en que ens trobem els seus assessors no li facin veure la poca oportunitat de defensar els errors hereuencs.

Galderich,
EnB: entenc perfectament la filosofia de fons i de formes i els objectius d’aquests amics. Ho entenc tant que vaig començar a col·laborar amb ells fa bastants anys, quan es deien Escons Insubmisos i com qui diu érem quatre gats. Vaig ser candidat d’aquest partit a "no ocupar el càrrec" en diverses eleccions estatals, nacionals i municipals. El que et vull dir és que conec bé el tema. Entenc també que no vulguin anar més enllà per tal de poder captar un vot políticament transversal, des de la dreta més dretana fins a l’esquerra més esquerranosa.
Però dit això, dic també que jo ara mateix, tal com està el país, tinc una mica de pressa, i per això dic que "no em conformo" amb defensar "només" l’objectiu d’aquest partit. I si vols que et sigui franc et diré també que a hores d’ara -diumenge a quarts de 10 del matí- només sé segur que després aniré a votar, però encara no he decidit en quin sentit ho faré.

Artur,
Gràcies, em miraré també aquesta opció que dius. Com diuen a l’oest "el saber no ocupa lugar".