.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 2 de desembre de 2011

Vergonyosa censura al Parlament

Ara resulta que al Parlament, el temple de la paraula, com pomposament l’anomenen alguns, no es poden dir en veu alta segons quines coses, encara que aquestes coses siguin veritats com temples. Són veritats que es poden escriure i es poden pronunciar des del faristol de la sala de premsa, però no es poden dir des del solemne faristol de l’hemicicle. Segons una nova norma que la presidenta de la institució s’ha tret de la màniga, a partir d’ara determinades veritats només es podran dir en veu baixa o xiuxiuejar a cau d’orella del company d’escó, però ja no es podran pronunciar en veu alta. I tot aquest enrenou s’ha produït perquè hi ha hagut un diputat espanyolista, amb un tarannà censor similar al de la senyora presidenta, que s’ha cansat d’escoltar determinades veritats. Es veu que quan escolta que els seus roben, el parlamentari espanyolista se sent ofès. I tot i que humanament es pot entendre que el diputat espanyolista se senti molest –a ningú no li agrada escoltar que els teus roben, encara que sigui veritat–, que la presidenta acabi fent cas del diputat espanyolista i decideixi exercir la censura pel seu compte i risc ja són figues d’un altre paner. Sembla sobrer recordar que en una democràcia no hi ha d’haver censura, i encara menys a la institució que millor representa la democràcia: el seu parlament. Sigui com sigui, però, la censura no canvia la realitat: Espanya ens roba. Això és quelcom que amb una simple calculadora electrònica es pot comprovar amb facilitat. Però diguem-ho tot: la culpa de l’esperpent censor que s’està instal·lant al Parlament la té, en primera instància, la coalició CiU a la que pertany la presidenta de la institució per haver-la escollit, precisament a ella, sabent perfectament que el càrrec li aniria gran. Tot plegat una vergonya. Vergonyós l’espoli fiscal i vergonyosa la censura en seu parlamentària.

7 comentaris:

Clidice ha dit...

Quan he sentit la notícia m'he quedat a quadres. Aquesta senyora, per molt d'Unió que sigui, hauria de fer veure que es creu més la democràcia, i més en el càrrec que ocupa. Dubto molt que a un torie se li acudís tal barbaritat.

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Voleu dir que cap dirigent d'Unió no han dit mai "Espanya ens roba", en la darrera campanya electoral? Suposo que aquests són els primers símptomes de la clàssica metamorfosi post-eleccions. Ara cal tenir conent a don Mariano i la censura és el millor camí per fer-ho... com dirien en el partit de la senyora presidenta del Parlament: que Déu hi faci més que nosaltres!

Galderich ha dit...

Quan ho vaig sentir vaig pensar que era una broma tipus Polònia. Però veig que som més polacs que mai...

Anònim ha dit...

LA SOMBRA DEL PP.ES ALLARGADA....I LA SRA.GISPERT,UNA "NENA" MOLT OBEDIENT....
JUGANT AMB BARCELONA

Jan X.C. ha dit...

Estem arribant a uns nivells de patetisme pel què fa a la nostra classe política que hom comença a pensar que això de fotre'ls a tot una coça al cul acabarà sent la millor solució... censurar el què les pròpies matemàtiques diuen és patètic, i ja n'hi ha prou de cantarelles sobre la "interpretació" de les balances fiscals... aquí no hi ha res a interpretar, només hi ha i ha hagut històricament un espoli descomunal... i la resta no és res més que demagògia.

I aquesta dona és, literalment, impresentable. L'episodi de la fada provocava autèntica vergonya aliena... va obrir en canal la dignitat del càrrec que ostenta i aquell mateix dia o hauria d'haver dimitit o algú li hauria d'haver aconsellat que se n'anés a viure a un altre país.

Ah, i té un català absolutament lamentable. Cada cop que obre la boca destrossa la llengua d'aquest país, hi ha magrebins que fot 4 anyets que corren per aquí que tenen una dicció bestialment més correcta que aquesta.... "mamarratxa" (per citar diputats que l'han de suportar de més a prop i dels quals no dubto que, aquest adjectiu en particular, l'han sabut triar rematadament bé en aquest cas).

Anònim ha dit...

Avui discrepo, de volsaltres, passo a la oposició. Jo crec que en positiu es pot parlar de tot i dir veritats com a punys (que penso tradueixo del castellà), però insultar per insultar, i res més, i parler pou parler, sortir a dir "ens roben", això és de ploramiques i ja ho hem escoltat de tothom (o molts) i seguim igual.
Sovint no se'm enten, però jo sí que m'entenc. Per venir a explicar això, no calia ni que es presentèssin.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Potser és que entre les seves habilitats, que segur que en té alguna d’amagada, no hi ha l'art de dissimular.

Clara,
Això, "que Déu hi faci més que nosaltres!", que nosaltres poc que hi podem fer, a banda de denunciar-ho, és clar.

Galderich,
Jo crec que amb aquesta senyora la realitat supera la ficció, i si segueix per aquest camí Polònia té els dies comptats.

Oliva,
El fet és que la mesura només va ser aplaudida per Ciudadanos (que la va impulsar) i Partido Popular.

Medit,
Ho has explicat tan bé que no goso afegir-hi res més.

Ramon,
Insisteixo, en un Parlament democràtic no hi ha lloc per a la censura. De totes maneres et recordo que els presumptes insults ("mamarratxo" i "cosa") no van ser l’origen de la censura sinó la conseqüència.