.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

diumenge, 2 de desembre del 2012

La presumpció d’innocència

S’hauria d’exigir a la classe política, i també a la periodística, que quan comentin i valorin episodis de presumpta corrupció política apliquessin la prudència i la coherència a parts iguales, al marge de les simpaties o les antipaties polítiques que pugui tenir cadascú. I és que a determinats personatges se’ls veu el llautó, els veus venir d’una hora lluny. Repeteixo el que sempre he dit: la presumpció d’innocència és una dels fets diferencials de la democràcia, de la mateixa manera que la presumpció de culpabilitat és una realitat molt habitual a les dictadures. Per tant, concedeixo a l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, la presumpció d’innocència, sense reserves. Defenso per a Bustos la mateixa presumpció d’innocència que els seus sectaris companys de partit no van ser capaços de concedir al president Mas i van donar -i molts encara donen- per bona tota aquella porqueria d’El Mundo. Demano per a Bustos la mateixa presumpció d’innocència que en el seu dia vaig demanar per a Alavedra i Prenafeta, als que els socialistes que llavors ens governaven (quin malson!) van condemnar a la pena de telenotícies mostrant-los sortint d’un camió de la Guàrdia Civil espanyola, esposats i portant a la mà unes grans bosses de plàstic negre amb les seves pertinences, quan ni tan sols havien estat jutjats. De fet, després de tot aquell rebombori mediàtic, a dia d’avui lo més calent encara és a l’aigüera.

Si a Bustos li molesta -i jo l’entenc- la condemna mediàtica i política a la que l’estan sotmetent determinats mitjans informatius, jo li suggeriria que parlés en primer lloc amb els dirigents del seu propi partit que fa quatre dies semblaven gaudir d’allò més quan es van deixar retratar envoltats de pancartes que deien Catalonia is not Switzerland, una afirmació totalment certa però que, en les circumstàncies actuals, constitueix una clara al·lusió anticonvergent, al relacionar-ho amb una presumpta corrupció política però no demostrada ni condemnada per cap jutge. A veure si m’explico, estic convençut que el veterinari Oriol Pujol Ferrusola, a qui militants molt significats del seu partit sempre s’hi refereixen com el fill de l’amo, si no es digués com es diu no hauria arribat mai a la cúpula de la seva formació política. Penso també que, considerant la seva presumpta relació amb un cas de presumpta corrupció política pendent de judici, ha estat un greu error polític haver-lo inclòs a les candidatures electorals del 25N. La política demana una mínima dosi de prudència. Haver de llegir determinats noms a les paperetes electorals, i això passa a la majoria dels partits, em sembla, com a mínim, el resultat d’una gran imprudència combinada amb una nul·la visió de futur. Però un cop pressa una decisió política tan arriscada com és la d’incloure determinats personatges a les llistes electorals, tothom sense excepcions es mereix la mateixa presumpció d’innocència. Per tant, a dia d’avui Bustos i Pujol són tan innocents com tu que m’estàs llegint, i seguirà sent així mentre un jutge no ens demostri amb una sentència ferma que són culpables.

9 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Les decisions polítiques mai són gratuïtes. Com tampoc és gratuïta la justícia. Si la diferència entre democràcia i dictadura és la presumpció d'innocència com en podem dir d'una democràcia (presumpta democràcia, en diria jo) on la justícia només és per als rics?

Si un polític surt elegit en una llista té un règim d'aforat que dificulta el seu processament. Tan senzill i tan trist.

Galderich ha dit...

En Millet també és un pressumpte, no?

Miquel Saumell ha dit...

Víctor,
Et sobra raó, s'han de canviar moltes coses, però en un règim democràtic les lleis es canvien per la via parlamentària, i qui domina les cambres legislatives són els grans partits polítics que, pel que sembla, no hi tenen cap interès o, almenys, fins ara no l’han demostrat. És el peix que es mossega la cua.

Galderich,
La diferència entre en Millet i els presumptes delinqüents imputats per la justícia és que aquest personatge ja va confessar fa temps que era un lladre i, per tant, jo entenc que ja ha deixat de ser presumpte. Falta només que el jutge el jutgi, fixi la quantitat robada i dicti sentència.
I si et preguntes què coi fa en Millet passejant-se tranquil·lament el llibertat només et puc respondre que jo em faig la mateixa pregunta. Suposo que el jutge que porta el cas deu tenir les seves raons legals.

Clidice ha dit...

penso que, com tot, anem d'una banda a una altra i d'amagar tota la corrupció que hi ha hagut sempre -no ho oblidem- ara vivim en un Sálvame judicial permanent. que la justícia actuï contra la corrupció és bo, que s'esbombi també, que els partits ho aprofitin és inevitable, que els ciutadans n'aprenguem imagino que és qüestió de temps. o no.

Lectora corrent ha dit...

Doncs jo sento que, com diu Clídice, sigui inevitable que els partits polítics ho aprofitin. El dia que van donar la notícia del cas de Sabadell, vaig sentir per la ràdio i per la televisió, com preguntaven insistentment a l'alcalde de Sabadell si no pensava dimitir, com si li diguessin: "malgrat això que has fet, penses seguir d'alcalde?" Vaig pensar de seguida que era un altre cas en què amb una acusació --ni això, perquè estar "imputat" em sembla que no és el mateix que està "acusat"-- ja n'hi havia prou per considerar culpable una persona. Aleshores jo no sabia de quin partit era Bustos, però tant me feia, encara que hagués estat del PP o de CDs hauria pensat el mateix.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Tot això que dius és ben cert però jo volia limitar-me a parlar de la presumpció d’innocència, una presumpció que, massa sovint, no es respecta. Evidentment també tinc les meves opinions particulars sobre Alavedra, Bustos, Prenafeta, Pujol, etc. (i, segurament, si ho comentéssim privadament, coincidiríem força), però procuro -i potser no sempre me'n surto- que no s'imposi la presumpció de culpabilitat que molts, interessadament, defensen per la via dels fets consumats.

Lectora corrent,
Qui pensi que "amb una acusació ja n'hi havia prou per considerar culpable una persona" hauria de recordar com funcionen les coses a les dictadures, de dretes i d’esquerres. Funcionen així: si et volen enfonsar, acusació al canto... i tema resolt! I com que jo també he viatjat una mica pel món i he vist coses molt lletges al respecte, defensaré sempre la presumpció d’innocència.

Això va per tothom:
Se'm fa estrany anomenar-vos pels vostres àlies i no pels vostres noms, que tots els que estem comentant aquest post ens coneixem de temps, però bé, cadascú tria la seva imatge digital i... jo no hi tinc res més a dir.

Anònim ha dit...

QUI VOL RESPECTA I PRESUNCIO D'INOCENCIA,QUE COMENCI A RESPECTAR-LA A CA SEVA.
RECORDES AQUELL "CATALUNYA NO ES SUIZA"?
JUGANT.

Mercè Piqueras ha dit...

Tens raó Miquel; tot depèn que premi un botó o altre en la part inferior del formulari dels comentaris.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Fixa't si ho recordo que he escollit precisament aquest lema i no un altre per la foto que acompanya l’entrada d’avui.

Mercè,
Ara sí que t'has desvirtualitzat, això diuen els entesos quan un es mostra tal qual és ;-)