.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 19 de desembre del 2012

Ordinadors a les aules?

(d’aquí)

Li sembla bé que als deu anys es doni un ordinador a cada alumne? Això no soluciona els problemes del sistema educatiu: és una fugida que pot empitjorar-los. M’alegra que es rectifiqui.
(De l’entrevista de Víctor-M. Amela a Imma Tubella, rectora de la UOC i experta en comunicació. La Vanguardia, 12.12.2012).

Des que el govern de la Generalitat va decidir fa uns anys donar un ordinador a cada alumne -em sembla recordar que llavors governava el tripartit-, o obligar els pares a comprar-lo, o subvencionar-ne parcialment l’adquisició (en aquestes reflexions el vessant econòmic de la mesura resulta secundari), he canviat impressions sobre el tema amb molta gent. Ho he comentat amb persones de l’entorn del govern, amb mestres i experts en educació i en les TIC. També n’he parlat amb pares i alumnes directament afectats per la mesura, que em diuen i es lamenten que la societat no és prou conscient dels inconvenients de tota mena ocasionats per l’introducció a les aules dels ordinadors individuals.

No dubto que la mesura deu tenir aspectes positius, però ens enganyaríem si neguéssim que també en té de negatius, tot i que no he estat capaç de fer un balanç neutral i treure’n una conclusió definitiva. No entraré ara en els arguments favorables i contraris defensats per uns i altres perquè ja s’han explicat abastament en els mitjans de comunicació. No crec que a aquestes alçades ningú discuteixi que a Catalunya tenim un greu problema amb l’ensenyament, amb un baixíssim nivell i una taxa molt preocupant de fracàs escolar i abandonament dels estudis. Suposo que la poca consideració social que, tradicionalment, la nostra societat ha mostrat cap els mestres hi té també molt a veure. Sigui com sigui, no penso que ningú amb dos dits de front pugui pretendre que aquest problema endèmic de la nostra societat es pot resoldre donant un ordinador a cada alumne. I no només això sinó que, tal com diu la rectora, segons com la mesura encara pot agreujar-lo.

L’opinió de la rectora Tubella, tractant-se de qui es tracta i amb el currículum que té, m’ha sorprès. Penso que se l’ha de felicitar per la seva valentia tota vegada que, normalment, aquells que s’expressen en termes similars acostumen a ser immediatament titllats pels experts de tecnològicament antiquats, carpetovetònics i contraris a les TIC. I, evidentment, no és pas així. Però no podem oblidar el que és evident -estadístiques canten-, i és que les solucions als greus problemes de l’ensenyament a casa nostra passen per adoptar altres mesures, segurament molt més dràstiques i, políticament, poc o gens agraïdes, abans d’introduir l’ús d’ordinadors individuals a les aules. Semblaria que alguns van intentar començar a construir la casa per la teulada, quan tothom sap que un edifici sense fonaments no és viable. I, dissortadament, els fonaments de l’edifici de l’ensenyament a Catalunya segueixen sent una de les grans assignatures pendents de la nostra societat. I així ens va.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

Crec que aquesta mesura, com molt d'altres, es va prendre sense consultar el personal docent. Hi ha molts aspectes en l'educació com per pensar que amb un es pot arreglar. No es poden fer anar ordinadors a classe sense una educació bàsica que faci que p.e. els alumnes estiguin connectats a l'exterior i el mestre hagi d'estar vigilant això enlloc de fer altres tasques com li va passar a una amiga. A més, molts alumnes li donen moltes voltes als professors i hi havia problemes d'emmascaraments de connexions i coses per l'estil que confirma que l'ús d'aquests sistemes no és una mancança educativa.

Dani ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que dieu els dos i ho corroboro perquè sóc professor de secundària i tinc algunes assignatures que teòricament s'han de fer al dia a dia amb l'ordinador a l'Aula. A més, l'educació no funciona bé. Com volen que funcioni bé cap pla d'ensenyament si a la que comencen a adaptar-se els centres ja l'han canviat, si hi ha temes que s'han d'impartir 5 vegades en la vida escolar d'un nen mentre d'altres queden al final d'un temari totalment inacabable! Quan a la pública no posen substitut fins que el professor titular no porta ja 15 dies de baixa!. Sort de la feina titànica d'alguns professionals, encara no entenc com no estem pitjor...
Un dels problemes, com ha assenyalat en Jordi, és que a l'hora d'aplicar aquestes mesures no s'ha consultat el personal docent. El fet que fet que molts dels professors desconeguin l'us de la informàtica però, no em sembla un argument de pes. Si no en saps, n'aprens avui dia un professor ha de saber connectar un projector, funcionar amb entorns d'educació en xarxa i nocions bàsiques com la utilització de documents compartits i coses per l'estil. Si no t'hi acabes d'acostumar per alguna cosa hi ha cursets de formació (tot i que potser se'n haurien de fer més) i un parell de mesos de vacances. Què diriem d'una agència de comunicació que enviés els comunicats via fax perquè això del correu és molt modern i els periodistes que hi treballen no saben fer-lo anar. Crec que cal posar-se les piles i no hi ha excuses. La professió ha canviat i els mètodes nous no es poden ignorar. Si volem ser respectats com a col·lectiu professional no ens hem de quedar ancorats en pretendre fer les classes com fa 20 anys, entre d'altres coses, perquè els alumnes ja no son com fa vint anys, i només aconseguirem, evidentment, que ens donin mil voltes i acabem desprestigiant-nos a nosaltres mateixos.
Dit això, i qui em conegui ja sabrà que sóc un gran defensor de les TIC, crec que com bé dius, Miquel, no es pot començar per la taulada i que introduïr les TIC a l'aula no és forçar els objectius pedagògics i de contingut per a que s'adaptin obligatòriament a una pantalla i un teclat. no tenim per què renunciar a la pissarra i al guix, ni al llibre de paper, ni a la classe magistral. Les TIC són simplement una eina més que tenim a l'abast i que pot ajudar-nos a assolir els nostres objectius com a docents. Evidentment, si vols explicar les diferències entre els paisatges de Catalunya, segurament serà molt útil projectar Google Maps en una gran pantalla i complementar-ho amb Street View, però potser no caldra que cadascun dels alumnes tingui un ordinador obert per connectar-se impunement a Facebook mentre el professor explica. I per altra banda, enclastar tot un temari dins un ordinador de manera indiscriminada no em sembla una bona idea. Intenteu estudiar un examen d'avaluació a base 150 pàgines en digital. Les acabareu imprimint, i per a això ja tenim el llibre de tota la vida...No sé si m'explico... Les TIC són un mitjà, no una finalitat

Miquel Saumell ha dit...

Jordi i Dani,
Moltes gràcies per les vostres aportacions, les trobo molt assenyades.

Anònim ha dit...

off white jordan 1
bape hoodie
jordan retro
yeezy boost 700
off white jordan
yeezy wave runner 700
bape clothing outlet
off white t shirt
jordan travis scott
nike kyrie 7