.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 20 de novembre del 2015

Ciudadanos

(L’article original en versió paper es va publicar el 13 de novembre de 2015 a la pàg. 6 del núm. 1.730 de La Veu de l'Anoia)

Cal exercir una mica la memòria i recordar els episodis previs que van acabar desembocant en el naixement de Ciudadanos, i ara em ve a la memòria tot aquell soroll mediàtic del Foro Babel i altres plataformes polítiques. L’objectiu últim dels seus promotors era, i segueix sent, que amb l’excusa falsa de defensar la llengua espanyola, com si aquesta necessités una defensa especial, s’havia de debilitar l’ús de la llengua catalana que, aquesta sí, necessitava i necessita encara una protecció oficial si no volem que acabi desapareixent. Perquè l’objectiu d’alguns polítics és que el català acabi desapareixent. Recordem les dades: l’espanyol té cinc-cents milions d’usuaris mentre que els de català no arriben a deu, cinquanta vegades menys. Amb aquestes xifres a la mà resulta insultant que encara hi hagi qui dubti sobre quina llengua necessita protecció.

Aquells autoanomenats intel·lectuals mai ho admetien en públic, però se’ls notava de lluny quina era la seva intenció: unitat de llengua a l’estat. Tots iguals, aquí i a Valladolid, amb l’objectiu que el català quedi reduït a l’àmbit familiar i poca cosa més. Rivera demostra la seva intel·ligència política perquè sap que el seu discurs demagògic té una molt fàcil venda electoral a la resta de l’estat, així com en els barris d’immigració espanyola de Catalunya. Diguem-ho clar: el català els fa nosa, perquè la seva existència grinyola amb el seu projecte unificador d’una España Una Grande y Libre. L’eslògan és d’altres èpoques, ho sé, però s’adapta perfectament a les intencions polítiques d’aquest partit. Resulta insultant que quan ara la cap de l’oposició parlamentària Arrimadas fa les rodes de premsa en espanyol, després s’ofereixi a fer una versió curta en català, com donant a entendre que els catalanoparlants som analfabets en espanyol.

Posteriorment i potser per dissimular una mica, Ciudadanos s’ha posicionat en la defensa d’una tercera llengua, l’anglès, en igualtat de condicions amb les altres dues. Això portaria com a conseqüència pràctica que, sobre el paper, el català ja quedaria limitat al 33 per cent. L’objectiu oficial és la defensa i promoció de l’espanyol i l’anglès, però l’objectiu amagat sempre és perjudicar el català, i cal que la gent en sigui conscient. Tothom té dret a votar aquesta opció política, però alhora és bo que els potencials votants catalans de Ciudadanos sàpiguen quins són els orígens i quin és el rerefons d’aquest partit i les perverses intencions, més o menys amagades, dels seus dirigents.

3 comentaris:

Galderich ha dit...

Qui els voten hi estan d'acord. A aquestes alçades no crec que hagi ningú que no sàpiga de què va.

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
M'agradaria que tinguessis raó, però hi ha molta gent que no sap de què va.

Blogger ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.