Barcelona, una ciutat d’esquerres

Es diu que Barcelona és una ciutat d’esquerres, i que si vols fer carrera política i simpatitzes amb aquestes idees, o almenys si no t’hi mostres en contra, tens mitja carrera política feta. El fet és que dels trenta-sis anys que portem d’ajuntaments democràtics l’esquerra n’ha governat trenta-dos, i la dreta només quatre, vuit vegades menys. Però l’àmbit de l’esquerra és molt ampli, i va des de la moderada socialdemocràcia fins a l’extrema esquerra. Ara a Barcelona tenim un govern de l’extrema esquerra comunista, que va rebre el suport electoral d’un de cada quatre barcelonins, un gran suport però clarament insuficient per governar amb comoditat. Tenim ja l’experiència de mig any per constatar que per la manca de la cultura del pacte aquest govern gairebé no pot governar, i ni tan sols ha estat capaç d’aprovar els pressupostos. La lògica ens diu que apostar per una futura moció de censura que impedeixi a Barcelona en Comú acabar la legislatura governant en solitari no és cap disbarat. Seria una opció tan exquisidament democràtica com ho és que ara intentin governar amb només onze regidors de quaranta-un, i és que la matemàtica política sempre s’acaba imposant.