.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 19 de novembre de 2021

Incongruències com a consumidors (1/2)

Els amics del lobby ciclista de Sarrià em diuen que si no m’agrada pedalar i arribar suat als llocs, cosa que evidentment no m’agrada, sempre tinc l’alternativa d’utilitzar una bici elèctrica; la qüestió és, però, que vagi en bici. L’amiga defensora del comerç de barri em diu que si no m’agrada anar a comprar, una activitat que no m’ha agradat mai —sóc més de vendre que de comprar—, sempre tinc l’alternativa d’emprar un shopper; la qüestió és, però, que compri a les botigues del barri.

Fa uns mesos vaig publicar un article titulat Incongruències climàtiques. Vaig rebre alguns comentaris, positius i negatius; els negatius, però, no estaven argumentats, i ho atribueixo a la manca de temps de qui me’ls va fer arribar. Sigui com sigui, les persones podem elaborar grans discursos teòrics i, alhora, en el nostre dia a dia, ser incongruents. Tornem, però, a la nostra faceta de consumidors.

Fa anys que vaig sovint a l’Empordanet, i recordo que abans, quan al restaurant demanaves vi, l’oferta de vins de l’Empordà era entre escassa i nul·la. Avui en dia, però, els vins empordanesos s’han incorporat amb normalitat a les cartes dels restaurants. Pels defensors de l’economia de proximitat, demanar a l’Empordà un vi de, posem per cas, Ribera del Duero o La Rioja (Espanya), en termes mediambientals hauria d’estar mal vist. Però en general, el consumidor no es planteja els peatges econòmics i ambientals del transport des del lloc de producció fins a la taula del restaurant.

A casa acostumem a comprar als establiments que respecten el català, aquells en els quals els seus empleats utilitzen el català per adreçar-se al client, i només si aquest manifesta que no entén la llengua pròpia de Catalunya, llavors canvien de llengua. Però una botiguera que, d’entrada, t’exigeix que t’hi adrecis en castellà al·legant que no entén el català, és una botiguera que ja m’ha perdut com a client. Entenc que és així com es defensa el català, i no abaixant el cap i canviant obedientment de llengua.

(Segueix aquí)