Incongruències com a consumidors (2/2)

(Ve d’aquí)

Una persona que està de cara al públic no pot contestar al seu interlocutor que no entén la llengua pròpia del lloc on treballa; si no l’entén, primer que l’aprengui, que tampoc costa tant, i després que busqui feina. Per altra banda, una empresa catalana que no exigeixi el coneixement del català als seus treballadors que estan de cara al públic, està comprant el nefast relat lingüístic colonial. Com a empresa no m’interessa tractar-hi. I no hi tracto.

Veus a l’expositor de la fruiteria unes pomes i unes taronges que tenen molt bona pinta, però quan les observes de prop t’adones que l’etiqueta diu que són provinents de països molt llunyans. Si les compres, estàs contribuint a potenciar un tipus de comerç que ambientalment no és gens recomanable. Més. Si per preservar la teva butxaca adquireixes un cotxe amb motor dièsel —que són la majoria dels que es comercialitzen actualment, ja que gasten menys— com a consumidor pretesament responsable i ecologista ets una mica incongruent.

La setmana passada em van convocar a una reunió al Bar Velódromo de Barcelona, al carrer de Muntaner, una mica més avall de la Diagonal. De cervesa, allà només serveixen Moritz, ja que són els amos del Velódromo. Aprofito per mencionar que, al meu entendre, aquesta marca fa unes campanyes de publicitat molt ben fetes. Ara bé, tot i que és coneguda com la cervesa de Barcelona, la producció de Moritz es fa fora de Catalunya, concretament a Saragossa (Espanya); a Barcelona només produeixen una petita quantitat de cervesa fresca sense pasteuritzar. Dit tot això, qui vulgui consumir productes de proximitat, no seria més coherent que consumís una cervesa produïda a Barcelona?

El resum de totes aquestes situacions incongruents i moltes altres que hi podríem afegir, és que, en general, els ciutadans tenim tendència a ser incongruents, i no ens resulta fàcil mantenir la coherència entre l’actuació del nostre dia a dia i el discurs teòric que defensem.