Avenida de la Victoria

(Article original publicat el 5/11/2021 a La Veu de l'Anoia, núm. 2042, pàg. 2)

Els anoiencs que van en cotxe a passar el dia a Barcelona i tornen a Igualada no per la Diagonal, que a certes hores està col·lapsada, sinó per un carrer paral·lel que hi ha més amunt, el passeig de Manuel Girona, potser també s’hi han fixat. Anant per aquest carrer i la continuació que segueix a l’altra banda de l’avinguda de Pedralbes, poden arribar fins a la caserna de Pedralbes sense massa trànsit, i des d’allà ja s’enllaça amb l’autovia que els portarà fins a Igualada.

El fet que vull destacar és que l’edifici que hi ha a l’Avinguda de Pedralbes 22-24 de Barcelona, una casa que fa cantonada amb el Passeig de Manuel Girona, està doblement retolat, ja que a la seva façana es pot llegir també, amb lletres metàl·liques ben grosses, “Avenida de la Victoria 22-24”, en record del nom que els guanyadors de la guerra incivil espanyola li van posar a aquell carrer l’any 1939. Abans de la guerra i des de l’any 1904, aquesta avinguda ja es deia Avinguda de Pedralbes, que és el nom que torna a tenir ara.

A casa seva cadascú hi posa el que vol, i només faltaria que no fos així. Hi ha qui hi penja una estelada, o una rojigualda, o una bandera de Flandes, o un toro Osborne més petit que l’original que et trobes per les carreteres d’Espanya, i que tant crida l’atenció als que no estan acostumats a veure’l. L’últim que hi havia a Catalunya, al Coll del Bruc, el mutilaven cada dos per tres, i un manyà de la zona el reconstruïa; segons em van assegurar, no ho feia pas de franc. Però qui pagava la festa finalment se’n va cansar, i aquell toro va desaparèixer per sempre.

Altres pengen a casa seva pancartes de tota mena, com aquelles que es van fer populars l’any passat quan ens tenien a tots engabiats a casa, i que deien “Tot anirà bé”, “Ens en sortirem” i altres missatges positius per l’estil. Res a dir. Ben satisfetes que es deuen sentir les persones que opten per donar visibilitat pública als seus pensaments! També en això consisteix la llibertat d’expressió, de la mateixa manera que també forma part de la llibertat d’expressió fer aquests comentaris.

El fet és que quan passo per aquella cantonada sento enveja d’un país com Alemanya, on aquestes frivolitats no estan ben vistes. Puc entendre la nostàlgia que experimenten alguns ciutadans amb el règim anterior, tot i que aviat farà mig segle que el dictador Franco va passar a millor vida. Ara bé, d’aquí a haver de llegir “Avenida de la Victoria” com si la guerra incivil espanyola hagués acabat ahir, de normal no en té res. En deixo constància.