.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 23 d’octubre del 2023

Conseqüència d'una societat desesperada

Ahir es van celebrar eleccions a la República Argentina, un país destrossat en molts sentits, i molts diuen que sense futur. Però de futur en té, és clar que en té. L'Argentina és un país extremadament ric, però ha estat liderat durant molts anys per uns governants nefastos, tant de dretes com d'esquerres, els quals no s'han limitat a robar de dia sinó que també ho han fet a partir de la posta de sol, impedint que el país es recuperés durant la nit. Sóc generós anomenant-los governants, ja que seria més correcte definir-los d'ineptes, corruptes i lladres.

Amb una inflació de tres dígits que provoca que els diners necessaris per comprar al matí determinats productes i serveis després de dinar aquells diners ja no són suficients, resulta molt difícil gestionar el dia a dia del ciutadà normal. Per entendre’ns, el ciutadà normal és aquell que no té la possibilitat de moure's amb dòlars. Amb una taxa d’inflació que els argentins no calculen en percentatge anual com es fa en el món endreçat sinó en la xifra mensual o diària, cal haver-ho viscut per poder valorar el problema en la seva justa mesura. Però el país té futur i segur que se'n sortirà, tot i que, ara com ara, ningú sap veure la llum al final del túnel.

La conseqüència poc sorprenent de la desesperació de molts argentins té un nom: Javier Gerardo Milei, a qui totes les enquestes donen com a possible guanyador de les eleccions —escric aquests comentaris el diumenge, quan s'acaben d'obrir les urnes—. Votant-lo, els argentins no s'han tornat bojos, ni tampoc pensen que aquest personatge tan extravagant els resoldrà els seus problemes de forma miraculosa. Optant per l'opció Milei volen expressar que n'estan fins al capdamunt dels governants que han tingut fins ara, tant dels de dretes com dels d'esquerres.

Afegitó de les 6.45 del matí de dilluns: hi haurà ballottage, que és com els argentins anomenen a la segona volta de les eleccions. Milei s'haurà d’enfrontar al candidat peronista —però què és el peronisme? un dia en parlarem—, i el 19 de novembre veurem qui acaba sent finalment el pròxim inquilí de la Casa Rosada. Ara bé, guanyi un o guanyi l’altre, els argentins tenen mala peça al teler.