La camarada Yolanda Díaz, vicepresidenta en funcions del govern espanyol, va ser fa uns dies a l'Ateneu Barcelonès de Barcelona acompanyada per la seva plana major. Objectiu: presentar una carta als reis en nom del seu partit, Sumar, amb una mena d'informe sobre l'amnistia. (L'anomeno camarada perquè aquesta senyora, sempre que se li pregunta, es declara comunista). Díaz és la persona encarregada pel seu cap Pedro Sánchez de llançar globus sonda polítics amb l'objectiu de veure com reacciona la societat; ho ha fet sovint en la seva faceta de ministra de treball.
L'informe que va presentar a Barcelona explica les vies d'una possible amnistia per a algunes persones encausades pel procés. Com a simple globus sonda, que això és el document presentat, el seu projecte no s'acabarà publicant al BOE. Sánchez és una persona llesta i, sempre que pugui, evitarà assumir riscos innecessaris; per fer això ja té a la camarada Yolanda. Sánchez, sempre que pot, deixa que el desgast l'assumeixin altres.
A l'acte de Barcelona la camarada Yolanda va seure a primera fila, però tampoc va dir ni piu, i va deixar el protagonisme del faristol a altres persones, Jaume Asens entre elles. Asens és una persona ben vista per alguns independentistes catalans, ja que en algun moment del passat va arribar a donar a entendre que ell també era independentista. Si encara ho és, chi lo sa? L’advocat Asens és qui el 2017, quan el MHP Puigdemont va emprendre el camí de l'exili, li va aconsellar que fitxés a Gonzalo Boye com a advocat. Vistos els èxits judicials obtinguts fins ara en el conflicte entre Catalunya i Espanya, no es pot negar que aquell va ser un bon consell.
Dit tot això, no veig clar que l’amnistia sigui una bona solució, ara que amb l’arribada d’aquests assumptes als tribunals internacionals començarà a ser l’hora de la veritat judicial. Si l'amnistia acabés tirant endavant, Espanya evitaria la vergonya i el descrèdit de rebre de valent per part dels jutges de més al nord dels Pirineus, i als policies del a por ellos no se’ls castigaria pels seus evidents excessos. És això el que vol el món independentista, o només volen l’amnistia els nou polítics que van ser empresonats?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada