La Costa Brava sud

Hem passat la meitat d’aquesta setmana a la Costa Brava sud, a la comarca de la Selva. Hi anem de tant en tant, sempre entre setmana, i normalment a la tardor, a l’hivern i a la primavera, que són uns mesos que encara hi pots anar sense trobar cues ni aglomeracions. A mi, però, m’agrada bastant més l’Empordanet i més amunt, tot i que algunes cales mig amagades i platges de Blanes, Lloret i Tossa són realment fantàstiques, i a l’hivern no hi trobes ningú.

A l’estiu intentem evitar determinades destinacions, i mirem d’anar a altres llocs menys concorreguts, o ens quedem a Sarrià. L’estiu el deixem pels turistes de xancleta i chándal de mercadillo (així, en castellà, i ja ens entenem), aquells que arriben a la Costa Brava sud en autocar o volant amb Ryanair. Per cert, si alguna vegada viatgeu amb aquests impresentables, no us oblideu d’aplaudir quan l’avió aterra, que en aquesta companyia és ja una tradició.

Si ho comparem amb el mes d’abril, aquesta setmana hem vist més hotels oberts, més grups d’escolars —catalans i francesos— i també de gent gran —molts alemanys— que el mes passat; també molt turisme rus i d'Ucraïna, però molts d’aquests ja s’hi queden tot l’any.

Els hotels de la zona tenen dues opcions: obrir només de juny a setembre i mantenir un cert estatus de qualitat, o allargar la temporada amb grups low cost com els descrits abans. La majoria dels grans hotels, però, tanquen a l’hivern.

Per acabar, una menció especial per la llengua catalana. Veig molta preocupació per l’oficialitat del català a Europa, però el problema el tenim molt més a prop. A la Costa Brava cada dia costa més escoltar algú pel carrer que parli català, i a Sarrià anem pel mateix camí. Tenim mala peça al teler, però als polítics sembla que els interessi més l'oficialitat del català a Europa.