El cas Zapatero

(Article original publicat el 26/6/2026 a La Veu de l'Anoia, núm. 2284, pàg. 2)
 
Des que va prometre solemnement als catalans que respectaria el text de l’Estatut de Catalunya que s’aprovés al Parlament i després fes allò tan poc seriós de “si te he visto, no me acuerdo”, Zapatero no és sant de la meva devoció. Ara ha sortit el tema d’unes joies que diuen que tenia a la seva caixa forta, però com que a l’hora d’escriure aquest article Zapatero no ha donat la seva versió dels fets ni se’ns han facilitat més detalls, de moment és millor no entrar-hi. Però, tot i això, cal dir també que encara que alguns jutges sempre els donen per bons, els informes de les forces policials espanyoles no necessàriament són de fiar. Tenim exemples sobrats per qüestionar aquesta mena d’informes, però per a qui opti per donar credibilitat a la versió policial, s’ha de reconèixer que aquest assumpte no pinta bé.

Des del segrest de Maduro per part dels Estats Units la dictadura de Veneçuela ha alliberat uns quants presos polítics, dels molts centenars que tenen tancats. Diuen que Zapatero ha tingut un paper rellevant en aquests alliberaments, tot i que sobre les seves gestions diplomàtiques ell sempre s’ha mostrat discret. Una persona alliberada va explicar que Zapatero es passejava per una presó de Caracas aconsellant silenci als empresonats, és a dir, els deia que no critiquessin el règim polític veneçolà. Sigui com sigui, persones alliberades també han optat per no fer declaracions públiques en aquest sentit, potser perquè intueixen que posarien en perill altres persones empresonades. I és que encara que Maduro ja no hi governi, Veneçuela continua sent un país molt allunyat de la democràcia, tal com l’entenem nosaltres. S’imposa, per tant, la discreció.

Episodis estranys al voltant de Zapatero s’han començat a judicialitzar, i entre judicis i recursos tardarem anys a saber com acabarà tot plegat, però no hem de perdre de vista que l’objectiu de les dretes no és ara perseguir delictes sinó carregar-se Pedro Sánchez. Podem aprofitar el cas Zapatero per fer una reflexió sobre com alguns jutges i fiscals s’estan equivocant de feina, ja que amb les seves decisions interfereixen cada dia més en la vida política d’aquest país. La separació de poders està cada dia més qüestionada, i alguns jutges, fiscals i polítics es neguen a admetre que en una democràcia com cal les eleccions només es guanyen amb els vots dels ciutadans. Podem acabar dient que en aquest país la selecció de les persones que es dediquen a la política és molt millorable, i això val per a tots els partits.