Jutges rebels

(Article original publicat el 24/7/2026 a La Veu de l'Anoia, núm. 2288, pàg. 2)
 
Una democràcia deixa de ser democràtica quan no hi ha una separació clara i sense interferències entre els tres poders de l’estat: l’executiu, el legislatiu i el judicial. I aquest és el problema actual d’Espanya, ja que la cúpula del poder judicial interfereix en les decisions dels altres dos poders, l’executiu i el legislatiu. Així, es va legislar una llei d’amnistia i el poder judicial s’entesta a no aplicar-la, sempre buscant excuses de mal pagador. Però no és només això, membres de la cúpula judicial espanyola es van manifestar uniformats pels carrers de Madrid en contra d’aquesta llei mentre el poder legislatiu l’estava elaborant, una situació que en una democràcia grinyola força. Alguns partits es van afegir a la protesta, i també van organitzar manifestacions en contra de les decisions del poder legislatiu. I tot i que aquestes interferències van ser importants, més greus encara van ser les negatives posteriors dels jutges per aplicar una llei vigent.

Des dels fets del 2017 Espanya té un objectiu polític, que és publicar la foto del president de Catalunya emmanillat. Amb aquesta foto l’estat potser ja es donaria per satisfet, però com que el president Puigdemont no està disposat a donar-los aquest gust, de moment haurà de continuar vivint a l’exili. La llei d’amnistia ja té totes les benediccions de la cúpula judicial europea, però, tot i això, els jutges es neguen a aplicar-la, i el conflicte es va allargant. Ara ja no es discuteix si el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 va ser legal o no. Evidentment que va ser legal, tot i que una cosa diferent són les conseqüències d’aquella clara votació popular. Som molts els que vam anar a votar amb total normalitat, i tenim molt clars els resultats d’aquella votació i com s’haurien d’haver aplicat. Però a Madrid aquell moviment popular no va agradar, i en aquests nou anys uns i altres han anat embolicant la troca per allargar el conflicte.

Aznar va ordenar que “el que pueda hacer, que haga”, i alguns jutges s’ho van agafar al peu de la lletra. Però l’amnistia s’acabarà aplicant, i el MHP Puigdemont acabarà tornant a Catalunya amb total llibertat de moviments. Els contraris a l’amnistia s’hauran d’empassar aquesta realitat, i llavors es tornarà a plantejar la independència de Catalunya. I més aviat que tard la voluntat dels catalans s’acabarà imposant; així és la democràcia. L’amnistia que ara alguns jutges es neguen a aplicar només haurà estat un inconvenient més del llarg procés democràtic cap a la independència.