El ciutadellenc Ignasi Balada

Va causar una gran sorpresa i en algunes persones fins i tot indignació que el menorquí Ignasi Balada, mort fa tres mesos a Ciutadella (a la foto la seva Mansió Rosa), hagués deixat en testament la totalitat de la seva fortuna, valorada en uns trenta milions d’euros, a la família reial espanyola. Tanta sorpresa i indignació va causar que alguns parents llunyans de Balada, amb qui, per cert, no hi mantenien contactes des de feia dècades, s’estan plantejant impugnar el testament del seu cosí menorquí, encara que no s’ha fet públic quins arguments pensen utilitzar davant del jutge. I tanta sorpresa i indignació va causar entre els detractors de la tronada institució monàrquica que no van tardar gaire a exigir a la reial família que aquests diners els haurien de destinar exclusivament a fins socials, prescindint de la legítima voluntat del seu propietari.

Anem a pams. Primer de tot penso que tota persona i, per tant, també el ciutadellenc Ignasi Balada, té el dret a decidir què vol fer amb el seu patrimoni. Si encara viu pot decidir gastar-lo, invertir-lo, regalar-lo o guardar-lo. I també té tot el dret a deixar instruccions, que evidentment s’han de respectar, sobre el destí que hi vol donar quan ell es mori. Si finalment la família Borbón accepta aquesta herència (potser és bo recordar que, si aquesta herència els fa nosa, no tenen cap obligació d’acceptar-la), d’entrada hauran de pagar al govern de ses illes els impostos corresponents, que sembla ser que equivaldrien a més de dues terceres parts del seu valor.

El resultat de tot plegat és que si la voluntat de Balada va ser deixar la seva fortuna a una determinada família i, repeteixo, no cal esbrinar-ne el motiu doncs si ell així ho va decidir això ja és un argument suficient, la realitat farà que una gran part dels trenta milions d’euros de l’herència aniran a parar al govern balear, i només una relativament petita part a qui ell volia deixar-los.

És això just? La resposta és segons com es miri. Sobre el destí de l’herència és evident que s’ha de respectar la voluntat de Balada i pagar els impostos estipulats per la llei. Però dit això, no seria millor que el càrrec de cap d’estat s’escollís per elecció popular cada ics anys i que, per tant, la figura de la família reial espanyola passés, políticament parlant, a millor vida? Ho sento, no he pogut evitar que el testament de Balada m’hagi fet reobrir el tema d’aquesta assignatura pendent dels espanyols.