.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

divendres, 29 d’abril de 2016

Indumentàries

Fa unes setmanes, per assistir a la gala dels Premios Goya, el líder de Podemos, Pablo Iglesias, es va posar un esmòquing. El mateix polític, per anar a veure el seu cap d’estat es posa una camisa amb les mànigues arremangades, uns texans i calçat esportiu; i per anar al seu parlament, també. Del vestuari que utilitza Iglesias se’n poden fer moltes lectures, i la meva és que ell considera més solemne anar al teatre que anar al Congreso de los Diputados, on es troba la seu de la sobirania popular.

Aquesta setmana, per anar de visita política a Londres i Brussel·les, el líder de Sortu, Arnaldo Otegi, s’ha posat un vestit fosc i corbata, i els diaris expliquen que és la primera vegada que el líder abertzale opta per aquesta indumentària.

Les senyores i els senyors de la CUP, i no són pas els únics, van al Parlament i a l’Ajuntament de Barcelona amb samarretes i texans, com si sortint d’allà tinguessin previst anar a buscar bolets sense temps de passar per casa a canviar-se de roba.

Res a dir, cadascú escull el seu vestuari i la imatge pública que vol donar. Aquesta gent sap perfectament a qui s’adreça i quins són els seus votants potencials, així com quins ciutadans, que es fixen en aquests detallets, difícilment els votaran mai.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

Dubto que, en cap cas, hi hagi ni una gota d'improvisació. Tothom sap què vol dir quan es posa al davant de l'armari.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Exacte.

Anònim ha dit...

Quin paio! L'expressió castellana "chaquetero" li ve bastant a mida en aquest cas.

La indumentària cupaire em sembla com més "natural". Per una banda han informalitzat el Parlament, i causa xoc veure'ls al costat de gent amb vestit-jaqueta, però per mi és un signe de canvi dels temps i em sembla positiu que cadascú pugui anar a treballar vestit com li sembli(a la meva empresa la indumentària és més tirant a cupaire, i ningú els jutja per la roba - la gent que la du sovint són genis--). Potser és que m'hi he acostumat, però em resulta còmode i agradable estar envoltats de varietat :)

Rosa

Miquel Saumell ha dit...

Rosa,
Jo no en puc imaginar una empresa mitjanament seriosa, posem per cas japonesa, on els seus treballadors vagin a treballar amb bermudes i xancletes, com si després haguessin d'anar a la platja sense temps de passar per casa a canviar-se. Dit això, llibertat per a tothom, faltaria més. Però les formes també són importants ;-)

Anònim ha dit...

Miquel,
els primers dies que vaig veure bermudes i xancletes (i pantalons trencats, i altres indumentàries pitjors) em va sobtar molt... però al sector s'accepta com a "coses dels informàtics". Així que em vaig poder treure el "traje", i és un alleujament (i també implica una relaxació en la mentalitat de l'empresa).
Tot té un límit clar, ... cadascú sap la imatge que vol donar, però em sembla agradable treballar a un lloc on no cal anar molt arreglat (els managers sovint van en vambes) perquè et prenguin seriosament.
Dit això, hi ha certes normes (tothom sap arreglar-se quan té una reunió amb un extern, p.e.)... i funciona!

Miquel Saumell ha dit...

Anònim,
Faig una excepció contestant un comentari anònim perquè intueixo qui ets... ;-)
Jo també vaig desar la corbata a l'armari fa anys, i ara me la poso en molt comptades ocasions. Però segueixo pensant que passar del "casual friday" que ara, en molts llocs, ja s'aplica a tots els dies de la setmana, a la xancleta de platja hi ha tot un món. Vols dir que els que van a treballar sempre amb bermudes quan arriba el cap de setmana no deuen tenir la sensació que fan menys festa?

Anònim ha dit...

Miquel
Disculpes, em vaig oblidar de signar!

La veritat és que el món de les empreses IT (plenes de xavals molt joves) és una mica a part de la resta de sectors (pel que he anat veient aquests anys). Jo personalment no aniria amb xancletes a l'oficina (ni amb pantalons esparracats), però em sento còmode en aquest ambient que en altres llocs on he estat on el primer que et miren són la marca de les sabates o del bolso (crec que ja m'entens...).

Fa gràcia perquè a l'edifici on treballo (tot empreses del sector) quasi pots jugar a identificar a quin departament va cadascú en funció de com va vestit. I això lliga una mica amb el teu post: suposo que tots vestim pel rol que juguem (i per quina imatge volem projectar)

Rosa

Miquel Saumell ha dit...

Rosa,
Disculpada ;-)