Foto: La Vanguardia
No conec personalment a Empar Moliner ni he llegit cap dels seus llibres. Tampoc puc jutjar les seves intervencions a TV3 perquè Moliner actua al matí i a aquelles hores no miro la tele. He vist, però, el vídeo d’una de les seves últimes actuacions televisives, en la que la nostra protagonista simulava la crema d’una Constitución Española com a protesta per una sentència del Tribunal Constitucional espanyol contrària a una llei catalana que pretenia protegir els drets de determinats col·lectius afectats per la pobresa energètica.
A partir d’aquí s’han produït reaccions de tota mena, des de qui demana que Moliner sigui acomiadada de TV3 fins a qui ha anunciat que presentaria denuncia al jutjat per aquests fets.
Fins aquí el relat dels fets, als que hi afegiré que jo també sóc partidari de la llei catalana que ara han tombat a Madrid, una decisió difícil d’entendre perquè pretén deixar sense cobertura energètica a centenars de famílies catalanes necessitades que havien demanat aquest ajut a l’administració pública. Aprofitaré per dir que també sóc un aferrissat defensor de la llibertat d’expressió, sense matisos.
Quina ha estat la brometa de Moliner a la vergonyosa decisió del TC? Cremar en públic la Constitución. Amb quina intenció? Al meu entendre, només la de provocar. Servirà d’alguna cosa positiva aquesta provocació? Al meu entendre, no. Ens farem més simpàtics els catalans? A Espanya segur que no.
Em diuen que la Moliner sempre és molt de la brometa, i que li agrada que li riguin les gràcies. Bé, res a dir, cadascú és com és i cadascú té els seus gustos. Però, dit això, considero que aquesta mena de brometes —brometes per a alguns, provocacions per a altres— no són pròpies d’una televisió pública com TV3. Per a aquestes cosetes ja tenim Tele5 i altres cadenes privades.
6 comentaris:
Miquel, ho sento pero es vergonyós. Aquesta dona només vol cridar l'atenció sense adonar-se que actituts com aquesta no serveixen per a res. I el pitjor de tot, la imatge de Catalunya cada cop més desgastada. Patètic! Mira els vascos amb el tema econòmic, han aconseguit el triple que nosaltres. Nosaltres cridem, montem espectacles, ens enfadem, tot per a que? Per a res! Som una cracks!
Luis,
Ep, potser no n'hi ha per tant, no oblidem que passen coses molt pitjors i ningú diu ni piu. Deixem-ho amb una brometa més de la Moliner.
Dit això, trobo ridícul que TV3 intenti ara amagar el vídeo quan, per més que s'esforcin en fer-ho desaparèixer, segueix estant a la xarxa, a l'abast de qui tingui interès en veure'l. No poso l'enllaç per no fer-li una propaganda que no es mereix.
Miquel,
Jo sí que segueixo la Moliner fa anys, he llegit tots els seus llibres, la columna a l'Ara molt sovint, i la veia al matí sempre que podia. M'agrada molt el seu humor àcid i la seva sàtira fina. És una tia llesta, i escriu uns contes amb un humor molt afí al meu.
Explico això perquè crec que s'ha de conèixer el personatge per entendre que el seu histrionisme i la seva provocació constant va amb el seu paper. Pot agradar o no, però això de la Constitució és només una més...
El que ella deia simulant la crema de la Constitució, era (a la seva manera) que si la Constitució no serveix perquè les llars desfavorides s'escalfin, pots auto-escalfar-te d'aquesta manera. Pot agradar o no aquest humor ... però és el seu estil de sempre! Crec que per això TV3 a priori va penjar el vídeo, perquè al final, no varia gaire el que diu cada dia! I després, un cop vist el rebombori, van haver de retrocedir.
Per mi, la Sra.Moliner ha estat molt consistent amb el seu humor, amb la seva postura cap a (o contra a) Espanya, i amb el que en última instància defensa cada dia. Així que no veig els escarafalls... provocació? sí, la mateixa de cada dia.
Rosa(lita)
Rosalita,
Gràcies, i visca la discrepància ;-) Tu, però, jugues amb avantatge, perquè dius que coneixes el personatge, i jo gairebé no en sé res. Dit això, amb la Moliner no puc, el seu estrany sentit de l'humor (estrany per mi, és clar) em supera. Sigui com sigui, és bo que no tothom pensi igual, i que puguem discrepar educadament, i comentaris raonats com el teu són molt d'agrair.
Hola Miquel,
Gràcies pel teu comentari, la gràcia està en que no sempre estem d'acord, oi? ;)
Crec que la Moliner és d'aquella gent que tenen un personatge molt marcat, que ho bé t'enganxa o bé no suportes. Em recorda una mica l'estil Quim Monzó, amb contes/columnes provocadores i molt intel·ligents... Ara, et recomano que provis de llegir alguna cosa d'ella sense pensar en qui ho escriu, a veure si et fa el mateix efecte (en moltes coses crec que hi estaríeu molt d'acord).
Per cert, com a anècdota, la Moliner li va posar a la seva filla Ginebra. Com a mínim s'ha de tenir caràcter :)
Rosa
Rosa,
Jo sempre estic obert a aprendre coses noves. Potser un dia faré l'esforç de llegir alguna cosa d'aquesta senyora, i potser canviaré d'opinió... ;-)
Publica un comentari a l'entrada