.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 19 de gener del 2018

Poli bo, poli dolent

Després de les salvatjades perpetrades l’1 d’octubre a Catalunya per les forces policials espanyoles, la meva confiança en aquestes institucions i els polítics que les governen és entre zero i sota zero. Ahir es va fer públic que Espanya va destinar 87 milions d’euros a atonyinar catalans el dia 1 d’octubre, amb els resultats que tots coneixem. Però com he començat dient, la credibilitat que em mereix tot el que vingui de segons quines persones i institucions és nul·la, i això vol dir, entre altres coses, que estic convençut que el cost total de l’operació va ser molt superior a la xifra reconeguda ara pel ministre espanyol, el qual ha necessitat gairebé quatre mesos per fer-la pública. Tot un símptoma de la dificultat de construir segons quins relats. No me’ls crec i punt.

Ara bé, el missatge de fons que ahir es volia transmetre des d’Espanya és que l’1 d’octubre el paper del poli bo el va fer la policia espanyola per atonyinar-nos, i el paper del poli dolent l’atribueixen als mossos per, segons ells, no haver-nos atonyinat. És el món al revés. Aquesta lectura que fan des de Madrid és perversa, perquè encara que a Catalunya la majoria de gent sap com van anar les coses l’1 d’octubre, a Espanya hi ha una gran ignorància sobre el tema. Però com que Catalunya ja la consideren perduda, és a Espanya on intenten guanyar complicitats a base de mentides. Resumint, la intervenció que va fer ahir el ministre espanyol ben bé podria ser titllada d’un nou episodi de post veritat informativa.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

Continua perplexa davant l'actitud imperdonable de l'anomenada "esquerra" espanyola. Que els fatxes facin de fatxes va amb la bèstia, com si diguéssim, però els que, teòricament, els volen fora del govern, on són? L' ara ja no sé pas en què ha quedat, ara ja ?

luis ha dit...

Miquel, un exemple. Si jo em salto un control policial em perseguiran oi? I un cop m'atrapin, si jo no em deixo detindre, utilitzaran la força (violència com li dieu vosaltres)? Normal, estic cometent una il.legalitat.
Dit això, estic en contra de les garrotades de l'1 d'octubre. No calien. El referèndum ja era il.legal. Pero ara tampoc cal estar parlant temps i temps d'una actuació que sembla que la compareu amb una guerra civil.

Clidice ha dit...

No anava a dir res però m'he indignat. Només diré: drets civils. Si no s'entén això, ja no s'entén res més. Fi de la conversa.

luis ha dit...

Clidice, els drets civils permeten saltar-se la llei. No ho sabia. Gràcies!

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Gràcies. De l'1 d'octubre se n'haurà de parlar molt més, com a mínim fins que aquest assumpte arribi al Tribunal d'Estrasburg, un tribunal en el qual Ñ acostuma a perdre amb assiduïtat (cinc casos només l'any 2017).

luis ha dit...

No ho entenc. Quin és l´objectiu? la independència o parlar de l´1 d´octubre (parlar del passat)? l´1 d´octubre no et donarà la independència.