Som on érem

Es va acabar l’any 2017 amb la notícia que les autoritats estatals van decidir que les forces policials de repressió i ocupació enviades fa més de tres mesos a Catalunya tornessin a les seves bases espanyoles. Aquesta operació ha costat dotzenes de milions d’euros, però la xifra exacta tardarem a saber-la perquè ha estat declarada secret d’estat. No cal dir que l’objectiu que tenien les autoritats espanyoles amb aquesta demostració desmesurada de força i violència gratuïta no ha servit absolutament de res, però l’actuació policial de l’1 d’octubre contra persones innocents els catalans no l’oblidarem mai. Tampoc l’oblidaran els catalans no independentistes. Al final, però, s’han repetit els mateixos resultats electorals, i la realitat és que la meitat dels votants d’aquest país segueix sent independentista. Així que som on érem, però ara els catalans independentistes encara tenim més motius per estar emprenyats amb la metròpoli. Ignoro quina serà l’oferta que farà Espanya a les autoritats catalanes per rebaixar la tensió, sense excloure que segurament no en farà cap, com no n’ha fet cap en els últims anys. L’única cosa segura, però, és que el moviment independentista seguirà existint i es continuarà enfortint, i més d’hora que tard, si els catalans ho volen, Catalunya esdevindrà un estat independent al marge del que diguin les lleis espanyoles. Una llei, per més important que sigui, no pot anar mai contra la voluntat majoritària d’un poble.