(L’article original en versió paper es va publicar el 22 de desembre de 2017 a la pàg. 3 del núm. 1.840 de La Veu de l'Anoia)
Els catalans, tots, sabem què voldríem que diguessin avui els diaris i què no ens agradaria gens que diguessin. Com que aquest article l’escric uns dies abans de sortir a la llum no sé si avui estaré content o decebut, però indiferents segur que la premsa d’avui no ens hi deixarà. Sovint ens creem unes determinades expectatives, i de vegades es compleixen i de vegades acaba passant exactament el contrari del que ens agradaria. Les coses són com són, la gent actua com actua i, com diu aquella dita, el poble mai no s’equivoca, tot i que al meu entendre això no és ben bé així. Sóc dels que penso que, de vegades, amb les seves decisions, la gent s’equivoca, i després només li queda l’opció de lamentar-ho. Però, dit tot això, si avui no ens agraden les portades dels diaris, tampoc ens servirà de consol donar la culpa a un tercer.
Ahir vam tenir l’oportunitat de votar en unes eleccions absolutament atípiques en molts sentits. Així, com que no es van respectar els resultats electorals de Catalunya de fa dos anys, el partit més corrupte d’Europa, amb l’ajut inestimable dels seus socis del 155, a banda d’altres disbarats es va permetre la gosadia de destituir el govern de Catalunya, tancar el Parlament i ordenar que es tornés a votar. Recordem que no hi havia cap necessitat de repetir les eleccions, ja que els mandats són per a quatre anys, no dos. Cal deixar ben clar, doncs, que ens van convocar a votar aquells que no van respectar els resultats electorals. I aquest és el gran problema que té Catalunya, ara mateix convertida en una colònia d’Espanya, amb totes les connotacions negatives que té la paraula colònia.
En els últims tres mesos les autoritats espanyoles han mostrat una claríssima manca de credibilitat democràtica. Els membres del club 155 es van proposar, tant sí com no, que la majoria dels catalans han de votar unionisme, i per això, només per això, ens han tornat a convocar a les urnes. I, amb aquest objectiu, utilitzaran tots els mecanismes irregulars que tenen al seu abast per guanyar. Estic insinuant una tupinada? No ho puc provar, ni sóc expert en aquests tecnicismes, ni sé com s’ho faran, però estic segur que ho intentaran. Trobo, per tant, molt oportuna l’organització de recomptes paral·lels i que s’haguessin demanat observadors internacionals neutrals que, finalment, no han estat autoritzats per Madrid. Tot un símptoma. Fins i tot si la meva opció surt guanyadora, no podré evitar pensar que l’abast real de la victòria va ser superior a les xifres oficials.
Els catalans, tots, sabem què voldríem que diguessin avui els diaris i què no ens agradaria gens que diguessin. Com que aquest article l’escric uns dies abans de sortir a la llum no sé si avui estaré content o decebut, però indiferents segur que la premsa d’avui no ens hi deixarà. Sovint ens creem unes determinades expectatives, i de vegades es compleixen i de vegades acaba passant exactament el contrari del que ens agradaria. Les coses són com són, la gent actua com actua i, com diu aquella dita, el poble mai no s’equivoca, tot i que al meu entendre això no és ben bé així. Sóc dels que penso que, de vegades, amb les seves decisions, la gent s’equivoca, i després només li queda l’opció de lamentar-ho. Però, dit tot això, si avui no ens agraden les portades dels diaris, tampoc ens servirà de consol donar la culpa a un tercer.
Ahir vam tenir l’oportunitat de votar en unes eleccions absolutament atípiques en molts sentits. Així, com que no es van respectar els resultats electorals de Catalunya de fa dos anys, el partit més corrupte d’Europa, amb l’ajut inestimable dels seus socis del 155, a banda d’altres disbarats es va permetre la gosadia de destituir el govern de Catalunya, tancar el Parlament i ordenar que es tornés a votar. Recordem que no hi havia cap necessitat de repetir les eleccions, ja que els mandats són per a quatre anys, no dos. Cal deixar ben clar, doncs, que ens van convocar a votar aquells que no van respectar els resultats electorals. I aquest és el gran problema que té Catalunya, ara mateix convertida en una colònia d’Espanya, amb totes les connotacions negatives que té la paraula colònia.
En els últims tres mesos les autoritats espanyoles han mostrat una claríssima manca de credibilitat democràtica. Els membres del club 155 es van proposar, tant sí com no, que la majoria dels catalans han de votar unionisme, i per això, només per això, ens han tornat a convocar a les urnes. I, amb aquest objectiu, utilitzaran tots els mecanismes irregulars que tenen al seu abast per guanyar. Estic insinuant una tupinada? No ho puc provar, ni sóc expert en aquests tecnicismes, ni sé com s’ho faran, però estic segur que ho intentaran. Trobo, per tant, molt oportuna l’organització de recomptes paral·lels i que s’haguessin demanat observadors internacionals neutrals que, finalment, no han estat autoritzats per Madrid. Tot un símptoma. Fins i tot si la meva opció surt guanyadora, no podré evitar pensar que l’abast real de la victòria va ser superior a les xifres oficials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada