En l’article d’avui, últim d’aquesta sèrie, englobo els tres partits independentistes. A ningú se li escapa que, tot i haver governat conjuntament, entre ERC, JxC i la CUP hi ha moltes diferències, però com que comparteixen l’objectiu comú d’una Catalunya independent i han estat dos anys al Parlament mantenint un acord de mínims, m’ha semblat que podria fer l’anàlisi conjunta de la campanya electoral de les tres forces. I haig de dir que el que s’ha vist fins ara no m’ha agradat gaire. Una cosa és que ara es presentin per separat, cosa que sempre he defensat, i una altra és que es tirin els plats pel cap i es culpin mútuament, com hem vist aquests últims dies. Una vegada decidit presentar-se en llistes separades, trobo que haguessin hagut de pactar un acord no agressió, i tot indica que aquest acord o no hi és o, si hi és, no es compleix. Alguns semblen oblidar que l’adversari comú de l’independentisme és la coalició 155 (PP, PSOE i Cs). Doncs bé, analitzant les campanyes dels partits independentistes, sembla que l’adversari principal de JxC sigui ERC, i que l’adversari principal d’ERC sigui JxC, i la CUP, per no perdre la tradició, fa la guerra pel seu compte. Tot això em porta a pensar que tal vegada l’objectiu no declarat de tots o alguns dels partits independentistes és intentar governar sense tenir la independència com a eix principal sinó subsidiari. Hi tenen tot el dret, però si ara s’aparca la independència pensant més en els interessos de partit que en els interessos de país, els catalans, independentistes o no, tenim molt mala peça al taler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada