.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)

dimecres, 20 de desembre de 2017

Normals i anormals

Els termes “normal” i “anormal” referits als votants els va introduir en aquesta campanya electoral el tripartit 155 (coalició PP-PSOE-Cs). Així, el club dependentista considera normals els seus votants i anormals els votants que s’inclinen per altres opcions polítiques. Tot i que fer aquesta diferenciació és un disbarat més del moviment unionista, els espanyolistes no han rectificat, i “anormals” i “normals” són termes que han seguit utilitzant en campanya. Doncs bé, jo em declaro un votant anormal, i això vol dir que no votaré cap opció que tingui Espanya com a centre neuràlgic dels seus interessos. Els anormals com jo votarem partits genuïnament catalans, i no cal dir que m’agradaria que, dijous, la suma dels votants anormals superés la dels normals. Però en unes eleccions tan peculiars com aquestes, amb el món judicial intervenint en campanya coordinadament amb els governants espanyols, amb candidats empresonats, exiliats i altres en llibertat sota fiança i amenaçats pels jutges per si diuen alguna cosa que no els agrada, fa de mal dir com pot acabar aquesta història.