.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 27 de desembre de 2017

La Catalunya castellana

Lingüísticament Catalunya també està dividida en dos. A Catalunya hi conviuen dos països, i un d’aquests països és la Catalunya castellana. És la Catalunya que reivindica el bilingüisme però que, quan s’expressa, ho fa gairebé sempre en espanyol. En podem posar uns exemples ben recents: les campanyes electorals dels populares i dels ciudadanos en bona mesura s’han desenvolupat només en castellà, i la propaganda electoral enviada als electors —si més no la que em van enviar a mi— era cent per cent en espanyol. Aquests dos partits es disputen el mateix espai electoral, i no ignoren a quina franja de la població s’han d’adreçar per demanar el vot. És la Catalunya de la immigració i, sovint, dels fills de la immigració; en aquest sentit, és molt interessant observar l’origen dels cognoms dels seus candidats a diputats. És la Catalunya de la Festa de la Rosa del PSOE, la Catalunya dels votants de la ciutadana Arrimadas i dels votants del PP, tot i que és una Catalunya ideològicament molt transversal, que va des de l’extrema esquerra fins a l’extrema dreta. És la Catalunya que escolta la COPE però també la Catalunya que escolta la SER. Un altre exemple: sense aquesta Catalunya, avui la senyora Colau no seria alcaldessa de Barcelona. És, també, aquella Catalunya tan antipàtica que voldria reduir l’ús del català a la comunicació familiar i poca cosa més. És la Catalunya contrària a la immersió lingüística a l’escola. És la Catalunya que et trobes a Pedralbes però també a altres barris de Barcelona, al Baix Llobregat, als barris castellanoparlants de Girona, Lleida, Tarragona i altres ciutats mitjanes de Catalunya. És, com deia abans, la Catalunya del bilingüisme monolingüe, és a dir, la Catalunya que predica el bilingüisme teòric però que, a la pràctica, exerceix el monolingüisme en espanyol. És la Catalunya que reivindica amb orgull la llengua que parlen centenars de milions de persones a tot el món, i això sol sembla que per a molts ja justificaria que considerin el català com una llengua de segona. Ep, dit tot això amb totes les excepcions que calguin, que en trobaríem moltes. Sortosament.