.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 19 de febrer del 2020

El càstig de la T-Casual

L’Ajuntament de Barcelona ha decidit penalitzar econòmicament no pas als ciutadans que utilitzen massa els serveis públics —la qual cosa potser podria tenir algun sentit— sinó a qui els utilitza poc. Sembla una broma de mal gust. Així, ara a Barcelona et castiguen per utilitzar poc el transport públic, fent-te pagar els viatges en bus o metro més cars que si viatgessis més sovint. La nova targeta de transport T-Casual és l’instrument per perpetrar aquest atracament a l’usuari. La targeta T-Casual ve a ser com una de les antigues targetes T-10 però bastant més cara i, a més, és d’ús unipersonal, un càstig afegit. Pagués més per cada viatge que fas, i a més no la pots compartir amb la persona que viatja amb tu, que necessàriament n’ha d’utilitzar una altra. S’han produït moltes queixes però no n’han fet cap cas, ja que la targeta T-Familiar que es van treure de la màniga a última hora per suposadament resoldre el problema sembla un insult a la intel·ligència del ciutadà. La solució seria ben fàcil: que la targeta T-Casual deixés de ser unipersonal seria una bona mesura, i que es revisés a la baixa l’exagerat augment de preu aplicat també seria benvingut pel ciutadà. Recuperar el nom antic de T-10 potser ja seria demanar massa, perquè deixaria massa en evidència que s’ha comès un abús a l’usuari.