L’alcaldessa Colau ha dit que no li agrada que a les escoles es mengi carn. Una alcaldessa ha de dir com ens hem d’alimentar els ciutadans? Aquesta obsessió malaltissa d’alguns personatges públics per controlar-ho tot fins a l’extrem, des de la gestió pública de l’aigua (donant per bona la tesi —més falsa que un bitllet de sis euros— que diu que la gestió privada sempre és pitjor que la pública), promoure el consum d’un producte que sembla que sigui carn però que no és carn i, en general, aquesta moda del veganisme en general, i no només l’alimentari (recentment he vist publicitat de “pell vegana”, fins aquí hem arribat!), i altres actuacions estranyes per l’estil, ens hauria de fer rumiar sobre els interessos reals que tenen algunes administracions públiques en els negocis que sorgeixen a partir de la implantació d’aquestes polítiques. Al darrere de tot això hi ha molts diners públics en joc. Qui se n’aprofita? Per rumiar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada